Desfilades mortuòries, per Antoni Zaragoza

Els tanatoris han donat lloc al canvi de costums que estaven molt arrelats. Fent memòria, els més grans, recordem que les defuncions suposaven un trasbals a les llars: la pèrdua en si de l’ésser estimat i el procés que comportava. El certificat de defunció, avisar a la funerària, facilitar els ‘vestidors de morts’ i estris corresponents: anella de coure, vel blanc per cobrir el difunt com a preparatius i, més tard, la caixa pel cadàver. Els costums de vetllar al difunt a la seva llar durant les hores del dia i la nit acompanyant la família i amics realitzant la vetlla. Tot començava amb un seriós rigor fins que a mitjanit es servien pastes i quelcom calent per menjar. Els presents començaven les converses, fins i tot podien degradar-se explicant anècdotes o acudits sense cap mala intenció. Al costat el mort, de cos present, esperant passar les hores. Així es desenvolupava la vetlla fins al matí, quan arribaven la caixa i els serveis funeraris. Normalment, degut a les males estructures de les escales, tenien dificultats per baixarla caixa fins al carrer. Si la persona difunta era obesa, s’havia de baixar amb cordes per la façana, utilitzant aquelles corrioles que antigament tenien totes les construccions. Cal afegir que els acomiadats tenien lloc a la plaça de Catalunya. El cotxe fúnebre (de cavalls) anava del domicili fins a l’esglèsia, allà recollia els capellans. Seguint la comitiva fúnebre, escoltada per atxes (llargues espelmes) portades per un grup de jubilats. El seu nombre depenia de la categoria de l’acte: d’aquí bé l’expressió ‘ endavant les atxes’ quan les tenien enceses a punt de desfilar. El nombre de capellans també depenia de la categoria. Una vegada va morir una persona molt obesa, sempre ho recordaré, davant de Sant Joan. Hi havia el cotxe fúnebre tirat per cavalls i només hi havia el cotxer, el difunt, i el capellà resant. Mentrestant, com era dilluns, la gent anava i venia del mercat, sense fotre’n cas. Em va impactar molt. Actualment aquests contratemps ja no existeixen i les gestions de paperassa i prevencions sanitàries s’han pogut resoldre, encara que sigui pagant, de la manera més còmoda.

Com_erem_guia

Desfilades mortuòries, per Antoni Zaragoza
Puntua aquest article!