‘Istanbul, Istanbul’ Burham Sönmez

‘Istanbul, Istanbul’ Burham Sönmez
L’autor de la novel·la ‘Istanbul, Istanbul’, Burham Sönmez, és un escriptor i advocat turc

En un moment històric com el que estem vivint en l’actualitat en el nostre país en què els empresonaments i la manca de llibertat són a l’ordre del dia, val la pena llegir novel·les que ens mostrin com es viu la vida a l’interior de les presons i que ens donin a conèixer com se sobreviu a la reclusió, a l’opressió i a la manca de llibertat. Malgrat que sigui a través de la literatura, tot ajuda a fer-se’n una idea.

Per això recomanem la lectura de la novel·la Istanbul, Istanbul (Edicions del Periscopi, 2018) de l’escriptor i advocat turc Burham Sönmez, que arrenca la trama just en una cel·la en la qual hi ha empresonats quatre individus que esperen amb consternació ser interrogats i potser, fins i tot, justament o no, torturats. La por, la desconeixença del seu
esdevenidor… els faria desesperar, per la qual cosa decideixen que, per lluitar contra el temor, res millor que la força de la paraula i dialogar entre ells, compartir vivències i experiències, explicar-se històries… algunes de les quals els remouran a ells, però també els lectors. Aquestes narracions, primer, són les experiències personals, però, a poc a poc, l’univers de la narració es va ampliant i les protagonistes deixen de ser les vivències de cadascú per atorgar-li el rol de protagonista a la ciutat d’Istanbul. Una ciutat a qui Sönmez retrà un homenatge, però no pas presentant-la amb la visió occidentalitzada idealitzada, sinó mostrant-nos una Istanbul molt més real i creïble, amb persones que pateixen i viuen sotmeses per una constant repressió. Així, és com Sönmez dona veu als més desesperats, als sense nom, als desconeguts…, cosa que fa la narració molt més veraç i colpidora.

Sönmez, a més, aconsegueix que Istanbul, Istanbul sigui una barreja de tragèdia i comèdia, perquè, malgrat que la situació que viuen els empresonats és cruel, no s’esquiven alguns tocs d’ironia que ajuden a destensionar els protagonistes, però també el lector que, inevitablement, s’implica en la situació. Istanbul, Istanbul, doncs, inevitablement deixa petjada en els lectors. Una obra punyent, que, gràcies a l’optimisme que transmeten tres dels seus personatges, converteix l’esperança, la força de la paraula i la imaginació en pilars de la supervivència i la superació de situacions límit. No podem obviar, però, el tarannà del quart personatge: més derrotista, desesperançat i rebotat per l’ús que el govern fa de la política… No cal dir-hi res més: un tema sobre el qual val la pena reflexionar… i molt!

Istanbul, Istanbul, una novel·la que, sens dubte, en el moment històric que estem vivint a Catalunya val la pena de llegir.
Bona lectura!

Mònica López Bages
Filòloga Catalana

‘Istanbul, Istanbul’ Burham Sönmez
Puntua aquest article!