Les darreres paraules, de Carme Riera, per Mònica López Bages

La novel·la històrica és un dels gèneres de més èxit en la literatura catalana, no només pel nombre de produccions anuals que es poden etiquetar sota d’aquesta denominació, sinó també pel fet que existeix un públic adepte a aquest tipus de novel·la i molt exigent quant a la qualitat de les produccions. Probablement la barreja entre realitat i ficció que se’ns hi presenta sedueix el lector, el qual àvid busca enriquir-se amb les referències històriques, però alhora resta delerós de descobrir-hi pistes per reconèixer en quin punt s’acaba la realitat per donar pas a la imaginació de l’autor. En efecte, una novel·la històrica és més que literatura: és una barreja entre l’aprenentatge i el repte d’assumir com a reals els tripijocs imaginaris de l’autor… Tasca senzilla, sobretot si l’autor ha destinat moltes hores a la recerca minuciosa d’informació que ajudi a fer veraços tots els fets que integra la trama.
Carme Riera, autora que de ben segur associem a qualitat literària i experiència, ens regala aquest Nadal Les darreres paraules (Edicions 62, 2016), una novel·la històrica que pretén justificar-nos la vida de l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg i Lorena, i especialment relatar-nos la seva estreta relació amb l’illa de Mallorca. Lluís Salvador, en el seu llit de mort, ens llega les seves memòries a mode de confessió, mentre les dicta al seu secretari personal. L’arxiduc se’ns mostra com un personatge rodó, intens, un intel·lectual excels i un amant de la natura, que sent forta admiració per Mallorca, illa on va construir son Marroig, una mansió amb unes vistes immillorables sobre la Mediterrània. L’interès de l’arxiduc per l’illa és un sotrac que trenca la calma d’un entorn merament rural, atès que, a les portes del segle XX, incita per primer cop l’arribada de turisme; ara bé, això sí, un turisme ordenat, respectuós amb el paisatge i, sobretot, amb interès pel que visita… Fins i tot, Lluís Salvador incita que la famosa emperadriu Sissí, cosina seva, vingui a conèixer Mallorca… Sens dubte, els lligams familiars que l’arxiduc té amb els emperadors d’Àustria fan que el personatge encara ens sigui més atractiu, perquè, gràcies als seus viatges a indrets recòndits d’Europa, entrem en contacte amb els grans esdeveniments històrics que viu el continent en una època convulsa com és finals del segle XIX i començaments del XX. Viatges que poden semblar simplement per plaer, però que amaguen d’altres intencions, si tenim en compte que som a les portes d’una guerra mundial i no perdem de vista que l’arxiduc forma part d’una de les famílies més influents de l’Europa del moment, la mort d’alguns dels membres de la qual marcarà el devenir de la història. Amb el segell de qualitat indiscutible de Carme Riera, si voleu entendre què va succeir a Europa en el tombant de segle i per què el XX va ser un segle de profundes transformacions historicopolítiques, no us podeu deixar escapar Les darreres paraules. Veureu que és cert, que les aparences enganyen i que, de vegades, la ficció ens pot apropar una mica més a una realitat no sempre del tot admesa per la història oficial… Bona lectura!

Les darreres paraules, de Carme Riera, per Mònica López Bages
Puntua aquest article!