Les “remences” i l’emfitèusis, per Paco Llevat

En l’article del passat mes de gener sobre Ferran II, vaig parlar de les “remences” catala- nes i dels contractes d’emfitèusis, i varies persones m’han demanat que faci una breu explicació dels dos mots, i encara que no sóc advocat, sinó farmacèutic, m’atreveixo a dir- ne quatre paraules.
Els pagesos de remença, eren pagesos que estaven adscrits de per vida d’una manera forçosa i hereditària, ells i els seus descen- dents, al terreny que conreaven i, per tant, a l’amo i senyor d’aquest terreny. Encara que jurídicament eren persones lliures, en realitat eren una espècie d’esclaus d’un terreny i d’un senyor determinat. Existiren principalment a l’època de la Corona d’Aragó fins que, desprès de moltes revoltes i de l’anomenada “guerra de les remences”, Ferran II, l’any 1486, abolí aquesta condició en la sentència arbitral de Guadalupe i els pagesos podien alliberar-se de la seva desgraciada situació pagant al propie- tari del terreny un tribut o més aviat un res- cat, anomenat “remença”. A Castella, encara que no exactament igual, eren coneguts com “siervos de la gleba”.
Els contractes d’emfitèusis tingueren gran importància a la Catalunya de la Corona d’Aragó i significaven la cessió temporal d’un immoble o d’un terreny a canvi d’un paga- ment o cànon anual. Aquesta cessió podia tenir caràcter perpetu. L’emfiteuta podia decidir l’ús que donava a l’immoble o terreny per damunt de la voluntat del propietari i úni- cament la manca de pagament del cànon per part de l’emfiteuta podia servir per recuperar el domini de l’immoble o el terreny al seu pro- pietari. Crec que aquesta fórmula encara per- dura en el dret civil català. L’emfitèusis es va fer servir molt a Catalunya com a fórmula per repoblar les terres reconquerides als musul- mans. Finalment amb el desmantellament del “Regimen Señorial” començat per les Corts de Cadis l’any 1811 es va iniciar també la davallada de tot allò relacionat amb els con- tractes d’emfitèusis.
La veritat és que són dues paraules que, a excepció dels savis en la matèria, només les he escoltat en el món rural i de la pagesia i, sobretot, a la Catalunya central i a la Catalunya vella. Què en penseu?

Les “remences” i l’emfitèusis, per Paco Llevat
Puntua aquest article!