“L’Obelisc de la plaça de la Llibertat”, per Antoni Zaragoza

Avui es conserva al Cementiri Municipal i en desconeixem el significat real i allò que va motivar la seva construcció. El projecte inicial va desaparèixer per raons polítiques. Fent honor a la veritat, podem assegurar que era per rendir homenatge als 133 voluntaris de la Milícia Nacional de Reus que donaren la vida als Camps de Vilallonga i Morell, assajats pels carlins l’any 1836. El Consell Municipal del Reus republicà, al Registre Municipal de sessions, el va aprovar i hi va destinar 10.000 pessetes pel projecte. Sota la direcció de l’arqui- tecte Josep Simó i adjudicant la maqueta a, l’escultor després, Aguadé (autor del Sant Pere de l’entrada de la Prioral).
En esclatar la guerra, queda sense efecte la decisió i en acabar-se es reinicià el projecte, amb la idea de dedicar-lo als caiguts de la Guerra Civil. Amb simbologia dels guanyadors, cosa que no va caure gens bé. Actes patriòtics i celebracions no van mancar i els caiguts del bàndol republicà no es van tenir en compte. L’obelisc, a la cúpula, presentava una estrella (de la llibertat) que va ser suprimida per simbolitzar-la amb el jou i les fletxes.
La memòria parla d’una aportació “voluntària” del poble i empreses de Reus. Les llistes queden demostrades en les publicacions editades.
Els més grans tenim el record de la “plaça dels Màrtirs”, en que vam viure estones prenent el sol i la fresca en un indret d’esbarjo públic. Tenia l’atractiu de tantes vivències d’infantesa, corrent per sota els arbres, la pèrgola, els bancs de pedra enrajolats, els de fusta, la fonteta i els paraigüets, on els diumenges, s’hi podia escoltar concert de la Banda Municipal. Una plaça que donava un caliu humà, entre l’arboreda i flors, per gaudir plegats.
Avui hi tenim un “mausoleu” sense cap atractiu on el disseny impera en benefici de res. Llogant-lo a actes com els de La Caixa, certàmens o qualsevol altres esdeveniments que deixen al marge la seva autèntica funció: lloc d’esbarjo del poble.

“L’Obelisc de la plaça de la Llibertat”, per Antoni Zaragoza
Puntua aquest article!