L’ombra fesca dels arbres, per Isabel Carreras Roig

Ara que som al temps de la calor què més agradable que estar-se o caminar sota l’ombra dels arbres? Gaudí es va inspirar en la capçada d’un bosc per fer el magnífic sostre de la nau central de la Sagrada Família. Diuen que la península ibèrica havia estat tan coberta d’arbres que un esquirol la podia travessar de banda a banda sense baixar-ne. Prop de cada mas antic gairebé mai falta un gran arbre o un bosquet… Quan els cotxes no corrien tan com ara les carreteres estaven vorejades de grans arbres. Però ara, trobar un lloc per passejar a l’ombra dels arbres no és tan fàcil. Sembla que l’ombra, la senzilla ombra dels grans arbres, s’hagi convertit en un luxe poc a l’abast de la majoria d’habitants de ciutat. A la plaça de
la Llibertat hi ha alguns til·lers l’ombra dels quals es diu que és terapèutica. Si us asseieu dessota quan les seves delicades flors perfumen l’aire, no us en quedarà cap dubte. Una mica més al defora, el Passeig de la Boca de la Mina és un dels pocs indrets de Reus on es pot caminar a l’ombra sense haver de trepitjar asfalt ni compartir espai amb els cotxes. Si tenim més temps i disposem de mitjà de transport, qualsevol dia d’estiu podem pujar a la Mussara, la muntanya més alta en el nostre horitzó més proper. Entre els arbres del bosc trobarem l’ombra i la fresca que ens trauran la calor i les cabòries i segur que en baixarem transfigurats. Tenim molt per agraïr als nostres amics els arbres que tant ens donen i tan poc reben a canvi.

Consulteu l’agenda a:
www.gepec.cat
Més informació:
977 331 142
secretaria@gepec.cat

L’ombra fesca dels arbres, per Isabel Carreras Roig
Puntua aquest article!