“Orenga per a la tos i el dolor”, per Josep Maria Forcadell

L’orenga (Origanum vulgare) és una herbàcia perenne de mig metre d’alçada aproximadament, que va escampant les seves tiges airoses en sòls frescos i una mica humits.Al llarg de les tiges, creixen de forma oposada les fulles petites, ovalades, enteres i amb una mica de borra.

En la part superior apareixen corimbes densos de floretes rosades o blanquinoses. Tota la planta exhala, quan la toques, un perfum agradable i suau. És una planta freqüent en els boscos i prats muntanyencs de totes les nostres comarques. Es recol·lecta sovint per a usos culinaris ja que aporta un gust i aroma característic als sofregits de tomàquet, pizzes, guisats, etc.

L’orenga té virtuts analgèsiques, antisèptiques i digestives i la seva infusió s’ha utilitzat per a múltiples malalties: digestions pesades i gasos, dolors articulars, infeccions per fongs, menstruació irregular…

Escalfant-la en oli o aigua, s’aplica sobre zones adolorides del cos, com en el cas de tortículis, cops i neuràlgies (dolor en algun nervi). Les seves propietats desinfectants la fan aconsellable per glopejar o rentar llagues i ferides. Una combinació d’orenga, sàlvia i agrimònia és molt efectiva per fer gargarismes en afeccions de gola, tos, angines i faringitis. Comercialitzada en forma d’oli essencial, es considera un dels antisèptics més efectius que existeixen, capaç d’eliminar amb el seu contacte tota mena de bacteris, virus i paràsits.

“Orenga per a la tos i el dolor”, per Josep Maria Forcadell
Puntua aquest article!