A punt d’estrena, de Maria Carme Roca, per Mònica López Bages

Amb l’arribada del mes d’abril a les prestatgeries de les llibreries s’hi amunteguen les novetats edi- torials. No és casual: som a les portes d’un nou Sant Jordi, diada que mai no ens defrauda i arriba carregada d’una bona corrua de llibres a punt d’estrenar, alguns dels quals són d’autors més novells, d’altres d’escriptors més consolidats i, fins i tot, en alguns casos, d'”escriptors” mediàtics que fan les seves primeres incursions esporàdiques -i de vegades esperpèntiques- en el món de l’escrip- tura. Sigui com sigui, ben bé es pot dir que a l’abril els llibres es multipliquen per mil…
D’entre l’àmplia varietat de novetats que s’ofereixen enguany, ens fixarem en una autora ja del tot consolidada, Maria del Carme Roca, que, en la seva darrera novel·la A punt d’estrena (Columna Edicions, 2016), ens hi regala una història d’intriga i de creixement personal protagonitzada per una aspirant a model dels anys 50. Ser model, un anhel de moltes jovenetes copsades pel disseny i el glamur que rodeja aquesta professió, no era ben bé el mateix als 50 que a l’actualitat. Les models d’avui en dia copsen l’atenció dels fotògrafs i sovint apareixen emparellades amb algun altre rostre famós. En canvi, a mitjan segle XX, no era ben bé així… L’Eulàlia Rovira, una noia de vint-i- set anys que s’acaba de casar amb el Tomàs, un amic de tota la vida, però en el fons un gran des- conegut, volia arribar a ser model costés el que costés: era un somni d’infantesa que volia atènyer encara que s’hi hagués d’escarrassar. Amb una personalitat ferma i atrevida, no costa gens ende- vinar que l’Eulàlia se’n sortirà.
 A punt d'estrena, Maria Carme RocaTanmateix, no és or tot el que lluu: a la Barcelona de l’època, el món de l’alta costura ja hi era prou ben desenvolupat amb la presència de mítics dissenyadors i de boti- gues i marques emblemàtiques; ara bé, les models (o maniquins, com s’anomenaven a l’època) no hi eren gaire ben vistes i sovint queien en l’anonimat. L’important era la roba luxosa, la combinació dels colors, l’enginy o l’atreviment del dissenyador, la marca, l’etiqueta… no pas qui l’exhibia en la passa- rel·la, que posava el seu cos al servei del modista.
L’Eulàlia havia entrat en contacte amb el famós prêt-à-porter gràcies als emblemàtics magatzems de Can Jorba en ple Portal de l’Àngel i, de mica en mica, a mesura que la protagonista s’immergeix en el món de la passarel·la, els lectors ens endinsem en una trama farcida de passió, admiració, intriga… i traïció, en què coneixerem la doble vida de la protagonista, molt més dura del que ens puguem imaginar. A punt d’es- trena és una novel·la fruit d’una tasca àrdua de recerca bibliogràfica i de coneixement de les boti- gues d’anomenada de la ciutat a mitjan segle XX: es percep en molts dels detalls que s’hi mencionen; però, a més, denota admiració cap a un dissenya- dor en concret, Manuel Pertegaz, que apareix en les pàgines d’A punt d’estrena com un protagonis-
ta més.
Per tot plegat, A punt d’estrena és un retrat fide- digne de l’ambient chick de la ciutat de Barcelona als anys 50 i M. Carme Roca ens en treu tots els drapets al sol, fins i tot aquells que alguns consideren que són simples retalls sense importà

A punt d’estrena, de Maria Carme Roca, per Mònica López Bages
Puntua aquest article!