Roures i les seves propietats astringents, per Josep Maria Forcadell

roure-i-les-propietats-astringents-guia-de-reus

La família Quercus està constituïda, en  unes boles marronoses que es formen en
general, pels arbres que anomenem alzines i roures, però mentre que les alzines o carrasques tenen la fulla perenne, els roures són caducifolis. La fulla dels roures és retallada i amb dents més o menys arrodonides i els seus fruits, com en tota la família, són les glans. A les nostres comarques hi ha una gran diversitat d’espècies que difereixen entre elles precisament per la mida de les fulles, la seva major o menor pilositat, la profunditat dels retalls o l’aspecte de les glans: roure martinenc, de fulla gran, reboll, de fulla petita, etc.
Els roures tenen propietats astringents, és a dir, capacitat per restrènyer les mucoses i els teixits del cos, contraient la pell i desinfectant les zones superficials. Aquesta astringència es deu a la presència de tanins i àcids que han estat aprofitats durant segles en l’adob de les pells. L’escorça i les agalles són les parts més actives. Les agalles o cassanelles són
els brots tendres com a reacció defensiva de la planta a la posta d’un petit insecte a fi d’aïllar-lo. L’escorça dels tronquets més joves s’asseca i s’utilitza esmicolada mitjançant una cocció per fer banys, compreses o gargarismes contra diverses afeccions: hemorràgies, hemorroides, angines, penellons, genives sagnants, llagues, etc. Per via interna serveix per estroncar la diarrea i la disenteria, però cal evitar que el tractament s’allargui massa temps.
Com a curiositat morbosa i divertida, les agalles servien en altres temps per elaborar la “Pomada virginal o de la comtessa”, una mena d’ungüent que segons el famós metge castellà del segle XVI Andrés De Laguna “aprieta y cierra las partes bajas … que se pueden vender mil veces por vírgenes las que desean más parecer que ser doncellas”. Vosaltres mateixes!

Roures i les seves propietats astringents, per Josep Maria Forcadell
Puntua aquest article!