Salze per la febre, per Josep Maria Forcadell

El salze blanc o simplement salze (Salix alba) és un arbre que creix a les vores de rius i fonts. Té branques rectes i flexibles. El seu aspecte no té res a veure amb el desmai, que és un salze exòtic. Les fulles són estretes i lanceolades, dentades, blanquinoses i sedoses pel revers. Les flors són unisexuals i s’agrupen en gatells. Les masculines són groguenques i formen estrets plomalls. Les femenines són càpsules on maduren petites llavors envoltades de pèls molt fins.
Des de temps molt antics, s’ha fet servir el salze per combatre la febre. S’utilitzen les branques de tres o més anys per extreure l’escorça. La seva cocció té propietats febrífugues, sedants, antiinflamatòries i analgèsiques gràcies a la presència de la salicina, substància precursora de l’àcid salicílic que els laboratoris sintetitzaran per fer la famosa aspirina. La cocció de l’escorça seca o la seva tintura es pren per combatre el reumatisme, el dolor muscular, els dolors articulars, els símptomes de la grip (mal de cap, febre), etc. També és una planta sedant que ajuda a controlar els nervis i el descontrol de la temperatura corporal, per la qual cosa pot ésser un bon remei per mitigar les sufocacions i els efectes de la menopausa.

Salze per la febre, per Josep Maria Forcadell
Puntua aquest article!