Wolfgang (extraordinari), de Laia Aguilar per Mònica López Bages

0
123
Wolfgang (extraordinari), de Laia Aguilar

De vegades hi ha persones que s’aïllen no pas perquè no entenguin els altres, sinó perquè se’n senten diferents, la qual cosa els genera algun tipus de problema de comunicació. La resta de la societat sovint els veu com a individus foscos, de caràcter rar…, però, en el fons, són persones que no han acabat de trobar l’entorn que els és favorable. La culpa és una mica de tothom: d’ells, per no saber adaptar-s’hi; i dels altres per no fer l’esforç de comprendre’ls. Certament l’empatia no brilla per la seva presència en la societat d’avui en dia… Arran d’això, neixen les pors, les ànsies de fugir, els silencis.

Doncs, aquest cas, que pot semblar complex, és el del Wolfgang, un nen d’onze anys amb un coeficient intel·lectual per sobre de la mitjana (152), que és un veritable virtuós de la música, i que protagonitza la novel·la guanyadora del VI Premi Carlemany 2016: Wolfgang (extraordinari), de Laia Aguilar (Columna Edicions, 2017). Wolfgang ens explica en primera persona que difícil és viure en un entorn que es veu com a advers i del qual intenta fugir per poder-se convertir en un gran pianista. De fet, la música és el seu refugi, a partir del qual transmet les emocions que no sap dir en paraules. Sens dubte, Wolfgang (extraordinari) ens relata un viatge intimista que fa que Wolfgang s’enfronti a algunes de les seves pors -malgrat la seva curta edat, recordem que té un cervell privilegiat- per tal de superar algunes de les seves mancances emocionals. Un procés de maduresa personal escrit amb gràcia, però ple de reflexions farcides de profunditat, que aboca en alguns moments el Wolfgang a recloure’s a la seva habitació. És un solitari.

Però per culpa de qui? D’ell que no entén els altres? O els altres que no l’entenen a ell? Per això, no és estrany que Wolfgang esclati quan la seva mare mor i ha d’anar a viure amb un pare quasi desconegut, que anomena ‘senyor Carles’… Aquest nen és especial, fet pel qual val la pena de fer l’esforç de conèixer-lo, perquè té un tarannà amb cops amagats i moltes capes de personalitat, que, quan el lector s’afanya a destriar, mostren clarament les virtuts i els punts febles del nen.

Un nen complex i meravellós que, gràcies al seu coeficient intel·lectual, mira el món adult amb ulls crítics i sobretot posa en evidència alguns punts foscos de la societat i dels adults que el rodegen. Wolfgang (extraordinari), una bona lectura per a aquestes vacances, que us mostrarà un personatge que us enamorarà. Bon agost i bona lectura!

FER UN COMENTARI