S’ha inaugurat el renovat Museu de Reus – La Llibertat en un acte institucional que ha comptat amb l’assistència de Sandra Guaita, alcaldessa de Reus; Ernest Urtasun, ministre de Cultura, i Joaquim Borràs, director general de Patrimoni Cultural. La reforma ha permès actualitzar la museografia, renovar els espais i adaptar el Museu a les necessitats actuals, amb l’objectiu de reforçar-lo com a espai de referència per entendre la història i la identitat de la ciutat.
Prèviament a la inauguració, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i altres membres de la corporació municipal han rebut el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, de visita institucional a l’Ajuntament de Reus. El ministre ha visitat la planta noble del Palau Municipal ha signat al llibre d’honor de l’Ajuntament i ha mantingut una reunió de treball amb l’alcaldessa i altres membres del Govern de Reus.
A la tarda, a partir de les 18.30 h, tindrà lloc la inauguració oberta a la ciutadania. El nou projecte museogràfic proposa un recorregut més obert i accessible a través de cinc sales temàtiques —a més d’una sala de retaules— que articulen un relat sobre el passat de Reus i el seu paper en la història del país. La mostra està formada per més de 300 peces, que inclou les obres més destacades de la col·lecció del Museu.
La reforma també ha intervingut l’exterior de l’edifici, millorant la connexió entre l’entrada del Museu i la plaça de la Llibertat per reforçar la visibilitat de l’equipament.
Inaugurat el 1961 i declarat “monument historicoartístic” l’any 1962, el Museu només havia estat reformat una vegada, a finals dels anys noranta. “Amb aquesta actuació, la ciutat recupera un equipament patrimonial renovat i preparat per afrontar els reptes museístics actuals”, ha destacat Sandra Guaita, alcaldessa de Reus. Per la seva banda, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha assegurat que “un Museu com aquest no només suposa un vector de desenvolupament i d’atracció de visites i turisme. Aquest Museu és també un motiu d’orgull i de reconeixement per a la ciutadania de Reus i del Baix Camp, que és la que li dona sentit a aquestes col·leccions i la que durant dècades ha alimentat i ha atorgat rellevància a aquest projecte col·lectiu”.
La reforma del Museu de Reus ha costat 2.291.911,78 € (IVA inclòs), dels quals 2.000.000 d’euros els ha finançat el Ministeri de Cultura i la resta l’Ajuntament de Reus.
Un recorregut renovat
En el nou itinerari museogràfic, el visitant trobarà un relat estructurat en diferents àmbits temàtics que posen en valor les col·leccions del Museu i la seva relació amb la història de Reus.
Sala vestíbul
Un videowall dona la benvinguda al visitant i introdueix el relat general del Museu, amb especial atenció als continguts de la sala 2.
Sala 1. Festa i celebració
Espai protagonitzat per les figures folklòriques de la ciutat, que donen veu a un relat històric i social que explica la seva vinculació amb l’organització social de l’antic règim.
Sala 2. La capital del sud
Exposició que s’endinsa en el període històric dels segles XVIII i XIX, que és quan es configura la ciutat contemporània i n’és hereva el Reus actual. Hi ha una mirada polièdrica amb la qual s’explica l’evolució de la ciutat des de l’àmbit social, urbanístic, econòmic, polític i cultural i amb el qual es posarà en relleu una societat polaritzada pel conflicte que es va produir fruit del xoc d’una societat —la preindustrial— que desapareix i la nova organització social que va generar la nova economia industrial. Aquest primer relat estarà contextualitzat en l’àmbit de Catalunya que és quan Reus esdevé la segona ciutat del país, amb tot el que això comporta.
S’estructura en tres àmbits seguint una evolució cronològica inversa, i a cadascun d’ells s’hi expliquen els principals fets polítics, els canvis econòmics i socials i el desenvolupament urbanístic de la ciutat.
Sala 3. Camp i ciutat
Els objectes voluminosos d’aquesta sala determinen la construcció d’un relat que, basant-se en la configuració agrícola del territori d’influència de Reus als segles XVIII i XIX, posa en relleu la relació simbiòtica entre la ciutat i la regió històrica del Camp.
Sala 4. Geni i creació
Sala dedicada als artistes de Reus del segle XVIII i XIX, amb exposició d’obra i també d’alguns objectes amb vinculació amb el relat.
Entre ells destaquen Marià Fortuny, Josep Tapiró o Baldomer Galofre. El final de segle estarà representat amb obres de dues figures importants pel modernisme local, d’una banda Antoni Gaudí i per l’altre Hortensi Güell, figura cabdal per a la modernitat reusenca.
En aquest espai hi ha el conjunt de peces del Fons Gaudí conservat al Museu de Reus, que està format per set dibuixos, quatre apunts, una fotografia, un carnet d’expositor i una llibreta de notes. Formen part d’una donació que l’any 1933 va fer Domènec Sugrañes després de la mort de l’arquitecte reusenc el 1926. Sugrañes, col·laborador de Gaudí i successor en la direcció de les obres de la Sagrada Família, va seleccionar diversos objectes de l’arxiu i els va dipositar al Museu Municipal de Reus salvant-los de l’incendi del taller de Gaudí el juliol de 1936. Concretament, són els següents:
- Esbós de la façana del Santuari de Misericòrdia. El croquis de la reforma del Santuari va ser qualificat pels seus coetanis, com a “grandiós i monumental”. L’esbós es va considerar com una veritable experimentació de les formes on el que és curvilini i el moviment ascendent presideixen la composició.
- Esbossos d’àngels per al recordatori de la primera missa de mossèn Font i Sagué.
- Dibuix projecte de la cavalcada en honor del rector de Vallfogona, en el tercer centenari del seu naixement a Tortosa.
- Full amb dibuixos de fulles i plantes (cactus, nenúfars i palmeres). Les formes naturals són un recurs habitual a l’obra de Gaudí.
- Full amb notes sobre topografia i òptica, i amb dibuixos diversos, arquitectònics i de disseny. Es distingeix el dibuix en detall d’un capitell, el d’un medalló amb un bust de perfil, un detall quadriculat a tinta, possiblement corresponent al disseny d’una plantilla de boixets i diversos dibuixos geomètrics. També hi ha anotacions i operacions aritmètiques.
- Dibuix d’una vitrina per a la Casa Comella de Barcelona, que la guanteria del carrer d’Avinyó cantonada amb el de Ferran va encarregar a Gaudí per l’exposició de París de 1878.
- Disseny d’un reliquiari on apareix, al centre, la imatge de la verge amb el nen al braç, amb la inscripció “Ave Maria”.
- Apunts amb notes i costos per llit, en francs, de diversos hospitals estrangers i croquis de dos hospitals distribuïts en pavellons.
- Manuscrit referent a la Casa Pairal d’Antoni Gaudí. Apunts de Gaudí sobre la casa pairal (casa familiar). Són una sèrie de reflexions sobre el paper que té la casa pairal en la concepció de la família i la seva distribució arquitectònica. Elogia la casa pairal, protesta de les habitacions modernes on no pot desenvolupar-se l’esperit de la família i descriu l’encant de la casa pròpia, plena d’avantatges higiènics.
- Fotografia d’Antoni Gaudí, de jove, de quan va acabar els seus estudis l’any 1878. És una targeta de visita feta a l’albúmina.
- Anotacions sobre qüestions històriques per la decoració dels suports de la I i la E.
- Carnet d’expositor de l’exposició Universal de Barcelona, de l’any 1888, que inclou una fotografia i la seva signatura.
- Llibreta de notes que fan referència a l’ornamentació, i on Gaudí exposa les seves idees sobre la matèria, algunes d’elles en relació amb les seves primeres obres. Les notes són escrites en llengua castellana. Les tapes de la llibreta són d’un estampat amb taques de color marró. El quadern consta de 162 pàgines, numerades a les planes superiors.
Sala retaules
La construcció evocativa de dos retaules amb objectes de la col·lecció del Museu dona nom a aquesta sala. Els retaules contenen objectes d’agricultura, i constitueixen introduccions estètiques i suggeridores als continguts de cadascuna de les sales respectives. La sala conté també un videowall sobre el rol de l’art en les societats com a «producte» de la historia que es desenvolupa, i funciona al seu torn per marcar el canvi d’orientació cap als relats artístics del Museu a partir d’aquest punt.
A la primera planta es podran contemplar dues col·leccions d’art, una primera a partir de la protecció del patrimoni en un període de guerra, com va ser la Guerra Civil, durant la qual el Museu va esdevenir el lloc de refugi de les obres del renaixement i del barroc de bona part del rere país, i una segona, com la col·lecció d’art gòtic d’Antoni Pedrol Rius, que de mans privades va passar a mans públiques a través del llegat.
Sala 5. Patrimoni en perill
Sala dedicada a l’obra artística anterior al segle XVIII. Als murs de l’escala d’accés s’hi exposen ja algunes peces del retaule de la prioral de Sant Pere, que per les seves dimensions no encaixen en cap altre espai. Aquestes obres segueixen també a la sala 5, on el fil conductor del relat és l’atac del qual ha estat objecte el patrimoni artístic en alguns moments històrics.
Sala 6. Col·leccionisme i salvaguarda
La darrera de les sales es destina a l’exposició de la col·lecció donada a la ciutat pel reusenc Antoni Pedrol Rius, i entronca amb una de les funcions tradicionals dels museus: la conservació i custòdia de col·leccions patrimonials per a les generacions del futur.
La sala tanca l’exposició amb un epíleg a manera de comiat que reflexiona sobre la missió contemporània dels museus, que manté la funció de salvaguarda del patrimoni, però la transcendeix i posa èmfasi en la vocació de compartir les col·leccions amb les comunitats a les quals serveixen.
