La qualitat, el respecte pel medi ambient i el benestar animal són alguns dels valors que distingeixen els aliments ecològics produïts a Catalunya.
Una poma, una dotzena d’ous, un tall de pollastre o un iogurt. Tots ells són aliments habituals a qualsevol cistella de la compra, però darrere de cadascun hi pot haver maneres molt diferents de produir-los. Com es cuida la terra on creix la fruita? En quines condicions es crien els animals? Quins criteris se segueixen per elaborar els aliments? La producció ecològica dona resposta a aquestes preguntes amb un model que aposta per preservar els recursos naturals, afavorir el benestar animal i obtenir aliments de qualitat mitjançant pràctiques de cultiu i cria respectuoses amb l’entorn.
Cada vegada són més els consumidors que s’interessen per aquesta manera de produir. Segons el 7è Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics, elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió, el 88% de la ciutadania catalana coneix aquests productes i gairebé la meitat (47%) afirma que en compra. Un de cada quatre (27%) en consumeix almenys un cop per setmana i, a l’hora de triar, la qualitat és el principal criteri de compra, per davant del preu. Les verdures, els llegums i els ous encapçalen la llista dels aliments ecològics més consumits.
Una altra manera de cultivar
Què diferencia una poma ecològica d’una de convencional? La resposta no es troba necessàriament en el seu aspecte, sinó en la manera com s’ha cultivat. L’agricultura ecològica prohibeix l’ús de plaguicides i fertilitzants de síntesi química. En canvi, aposta per mètodes naturals, com alternar els cultius, utilitzar adobs orgànics o combatre les plagues amb altres organismes vius i estratègies naturals. Tot plegat ajuda a mantenir la terra fèrtil i a protegir el medi ambient, sense renunciar a la qualitat dels aliments.
Aquests criteris s’apliquen a una gran diversitat de productes quotidians, com fruites, hortalisses, llegums o cereals. També a cultius amb una llarga tradició a Catalunya, com la vinya i l’olivera. En tots els casos, l’objectiu és obtenir aliments seguint pràctiques que protegeixin la biodiversitat i facin un ús responsable dels recursos naturals.
Recol·lecció de pomes ecològiques per elaborar suc de poma ecològic / Generalitat de Catalunya
Catalunya compta amb un sector ecològic consolidat. Segons les dades del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), a finals del 2025 hi havia 5.180 operadors, 287.266 hectàrees de superfície ecològica —incloses les que es troben en conversió— i 1.131 explotacions ramaderes. Darrere d’aquestes xifres hi ha pagesos, ramaders i empreses elaboradores que han incorporat aquest model de producció a la seva activitat.
El benestar animal també compta
Les diferències també són importants quan parlem d’ous, llet o carn. La ramaderia ecològica estableix condicions específiques sobre l’alimentació, els espais disponibles i la cura dels animals. Les gallines ponedores, per exemple, han de tenir accés a zones a l’aire lliure, mentre que les vaques i altres animals herbívors han de poder pasturar sempre que les condicions ho permetin.
L’alimentació dels animals ha de ser ecològica i adaptar-se a les necessitats de cada espècie. També es prohibeix l’ús preventiu d’antibiòtics i de substàncies destinades a estimular artificialment l’augment de la productivitat. Quan un animal emmalalteix, però, ha de rebre l’atenció veterinària necessària i en aquests casos concrets sí es permet l’us d’antibiòtics i altres medicaments de síntesi química per garantir la seva salut i benestar.
Aquestes pràctiques afavoreixen unes condicions de vida més respectuoses amb les necessitats i el comportament natural dels animals. Així, darrere d’uns ous o d’un iogurt ecològic hi ha també una manera de criar el bestiar que posa el benestar animal en primer pla.
Aliments de qualitat, des de l’origen
Quan comprem un aliment ecològic, sabem que al darrere hi ha una manera de produir que segueix unes normes exigents per obtenir productes de qualitat, des del camp o la granja fins a l’elaboració final. Aquestes normes regulen com es cultiven els aliments, com es crien els animals i quins ingredients es poden utilitzar. En el cas dels productes elaborats, com els iogurts o les conserves, també es limita l’ús de determinats additius.
Aquests requisits, juntament amb els controls que han de superar els productors, ofereixen al consumidor garanties sobre l’origen i els processos de producció dels aliments ecològics. El seu valor diferencial es troba en aquesta manera de produir, que combina uns requisits de qualitat exigents amb el respecte pel medi ambient i el benestar animal.
Catalunya ofereix una gran varietat d’aliments ecològics, des de fruites i verdures fins a oli d’oliva, ous, carn, vins, làctics i productes elaborats. Quan, a més, són de proximitat, escollir-los també contribueix a donar suport a la pagesia, la ramaderia i les empreses agroalimentàries del territori, i a reforçar el vincle entre productors i consumidors.
Com podem reconèixer un aliment ecològic?
Un dels elements que ens ajuda a identificar un aliment ecològic certificat és el logotip europeu de producció ecològica, conegut com a Eurofulla. Aquest distintiu de color verd, format per una fulla dibuixada amb estrelles blanques, és obligatori en aliments ecològics envasats produïts a la Unió Europea.
El logotip garanteix que el producte compleix els requisits establerts per la normativa europea i que està sotmès a un sistema oficial de control i certificació. En els aliments elaborats, almenys el 95% dels ingredients agraris han de ser ecològics per poder utilitzar-lo, a més de complir les altres condicions exigides.
A Catalunya, el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) és l’organisme públic encarregat de controlar i certificar la producció ecològica. A l’etiqueta dels productes també hi ha de constar el codi de l’organisme de control i l’origen de les matèries primeres agràries. Identificar aquests elements ajuda a comprar amb més informació i confiança. Perquè darrere de cada aliment ecològic hi ha molt més que un producte: hi ha una manera de cultivar, criar i elaborar que també podem tenir en compte quan decidim què posem a taula.
