El Museu de Reus ha presentat el balanç de l’any 2025, que va tancar amb la incorporació de 19.700 peces i una xifra total de 18.856 visitants. Tal com ha explicat Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política Lingüística, “el 2025 ha estat un any atípic, ja que la seu de la plaça de la Llibertat ha estat tancada per les obres de reforma i aquest espai &e acute;s el que acumula més visitants dels cinc equipaments que formen el Museu de Reus. Tot i això, s’han mantingut gairebé els mateixos visitants, un 87,5% respecte l’any anterior, una dada que genera una expectactiva de futur emocionant”. Pel que fa al nou museu de la plaça de la Llibertat, inaugurat el 30 de gener de 2026, en un mes ha rebut més de 3.000 visites.
Durant el 2025, s’ha mantingut l’aposta per les exposicions temporals com a via per a la dinamització i atracció de públic, amb 10 muntatges distribuïts entre la seu del Raval de Santa Anna i el Centre de la Imatge Mas Iglesias. La més destacada ha estat Fortuny, l’observació de la natura, la gran exposició emmarcada dins l’Any Fortuny en commemoració del 150è aniversari de la seva mort. En total, la mostra va reunir a Reus prop de 80 obres del genial pintor, algunes d’elles provinents de col·leccions privades i, per tant, mai vistes a la ciutat. El caràcter excepcional i únic de la proposta va rebre el reconeixement del públic i la crítica, així com un notable impacte mediàtic.
Per la seva banda, el Centre de la Imatge Mas Iglesias ha perpetuat el seu paper com a punt de referència de la fotografia. L’equipament ha combinat exposicions de creació pròpia com Busca i troba, destinada al públic familiar i oberta fins al gener de 2027, amb exposicions de professionals nacionals i internacionals com Marie Hyvernaud o Guillem Torné. També ha apostat pel talent local, protagonitzat en aquesta ocasió per la mostra Perimenopausa de la reusenca Meritxell Perpinyà.
La tasca de mediació duta a terme des del Museu és un altre aspecte que cal destacar. En total, s’han organitzat 28 activitats com conferències, tallers i projeccions; algunes d’elles en motiu del 50è aniversari de la mort del doctor Salvador Vilaseca, fundador i primer director del Museu. El nombre de visites guiades ha estat d’una seixantena, tant a les exposicions temporals com als espais tancats al públic habitualment. En aquest sentit, cal destacar el Refugi antiaeri de la Patacada, pel qual han passat 1.784 persones. Aquest format de visita amb mediació desenvolupa més profundament la divulgació del patrimoni històric i artístic de les col·leccions, alhora que garanteix un tracte personal, proper i didàctic amb el públic gràcies a la creació de grups reduïts.
Pel que fa al vessant pedagògic, el Museu de Reus ha continuat amb la seva missió de ser un referent per als centres educatius de la ciutat. Durant el 2025, gairebé 70 grups han realitzat alguna de les activitats del programa pedagògic de la institució, sumant més de 1.500 alumnes.
En l’àmbit de l’acció social i comunitària, s’han mantingut aliances amb agents de la ciutat com el Pla d’envelliment actiu o la xarxa de centres cívics, i s’han establert nous vincles com és el cas del CAP Sant Pere, amb la participació en el projecte Un viatge cap al benestar, per a la millora de la salut emocional de pacients amb ansietat lleu o moderada.
Una col·lecció creixent
Pel que fa a la col·lecció de fotografia i imatge en moviment, gestionada pel Centre de la Imatge Mas Iglesias, al llarg del 2025 s’han incorporat més de 19.000 fotografies i més de 200 noves pel·lícules, gràcies als dipòsits de 6 nous fons. Alguns de gran importància per a la ciutat i que en els propers mesos es donaran a conèixer de forma específica, alhora que s’iniciaran les tasques per a la seva documentació i digitalització.
La resta de col·leccions del Museu també han afegit noves peces. En bona part a través de dipòsits i donacions de particulars, que han vist en el museu el lloc idoni per a la conservació del patrimoni i la manera per compartir-lo amb la resta de la societat. En total han estat més d’un centenar de peces, entre les quals destaquen les d’art amb 16 obres d’artistes com Joaquim Mir, Joan Rebull o Tomàs Bergadà, entre d’altres. També de Joan Rom i Joaquim Chancho en dipòsit i provinents de la Col·lecció Nacional de la Generalitat de Catalunya.
A la col·lecció d’història i etnologia, destaquen dues donacions d’indumentària. Una d’elles, originària de la Selva de Camp, es compon de més d’un centenar de peces de roba d’entre mitjans segle XIX i principis del XX. Un conjunt excepcional per la qualitat del disseny, la fractura i els materials amb vestits de núvia i celebració, camises i americanes d’home i roba infantil. Així com per la singularitat, ja que moltes d’aquestes peces són roba interior i, pel seu ús, molt difícil de conservar en bones condicions.
També la incorporació d’un piano de paret, fabricat a Reus pel músic i pianista August Oliva, i que pot veure’s a l’exposició permanent de la seu de la plaça de la Llibertat.
Més enllà de les noves adquisicions, durant el 2025 diverses peces de la col·lecció han estat objecte de préstec per a la participació en exposicions d’àmbit nacional. Així doncs, prop d’una desena d’obres de Fortuny van viatjar fins a Almeria per a la mostra Fortuny y su entorno en la colección Vida Muñoz, celebrada al Museo del Realismo Español Contemporáneo. També es va prorrogar el préstec d’un grup de cinc cartells del període de la Segona República i la Guerra Civil exposats al Museu Morera de Lleida. Per últim, i com a cessió temporal de llarga durada, s’ha cedit a Poboleda una premsa de vi del segle XIX i originària d’aquesta localitat del Priorat.
