Arriba la tardor i comença aquella paradoxa temporal: el ritme voraginós a la ciutat s’entrellaça amb la natura, que comença a entrar en letargia. Tot convida, doncs, a llegir misteri, novel·la negra. I, de fet, a casa nostra, tenim la sort que l’editorial “Llibres del Delicte” no escatima cap opció per publicar novel·la negra bona i en català! Doncs, som-hi!
Calaixos mal tancats (Llibres del Delicte, 2024), de Jaume Arasa, ens du a visitar lo Delta que l’autor tan bé coneix, perquè hi ha crescut. I no em negareu que sempre és un petit plaer passejar entre arrossars, contemplar els flamencs, veure com el riu s’escola fins a l’aiguabarreig de la desembocadura enmig de la posta de sol…
Tanmateix, atenció, rere aquesta aparent serenor s’hi poden amagar secrets i delictes ben inquietants… Amb molta traça, Arasa, a Calaixos mal tancats hi explora la corrupció institucional i ens demostra fins a quin punt l’avarícia humana és ben capaç de desfigurar un territori.
Sota un títol amb un doble sentit, que ens evoca al passat, a temes no resolts i paperassa que no s’ha acabat d’aclarir, la trama arrenca el 2021, quan dos bussejadors troben un objecte de gran valor davant lo Delta… Una descoberta que desencadena una sèrie d’esdeveniments macabres i foscos: cadàvers, segrestos i una sèrie de fets que, lluny de ser fets aïllats, amaguen tot un entramat criminal vinculat al tràfic il·legal de residus.
Una denúncia clara a la complicitat de l’administració que fa la vista grossa quan es tracta de delictes que afecten el paisatge i el patrimoni cultural si es tracta d’embutxacar-se una bona morterada… Però l’Ebre continua escolant-se lentament fins al mar.
Que Calaixos mal tancats se situï a les Terres de l’Ebre és un fet prou insòlit dins de la novel·la negra catalana, però prou lògic, si tenim en compte que Arasa es coneix pam a pam aquell territori: novel·la negra km.0, fresca i ben versemblant… Sí, hi té traça, Arasa, en el gènere.
Amb un estil narratiu molt àgil, la trama combina acció amb llenguatge poètic —especialment quan es tracta de descriure el territori que l’autor ha trepitjat des de petit—, diàlegs col·loquials del tot creïbles —que donen autenticitat als personatges i ens obren les portes als canvis de narrador i als girs argumentals— i una veracitat en els mecanismes legals, fruit de l’experiència de l’autor, que, a més d’escriure, és advocat.
Calaixos mal tancats, llegiu-vos-la: és un thriller amb molt de cos i ànima… I això no és pas una ironia!
Bona lectura!
