Regina Rodríguez Sirvent
En el context socioeconòmic actual (en què la incertesa i la por impregnen bona part de les notícies), s’agraeixen novel·les que facin passar una bona estona i la Regina Rodríguez Sirvent s’hi ha apuntat, al club dels escriptors que saben robar-nos somriures. I que consti que això de fer riure no és gens fàcil! Probablement d’aquesta habilitat seva prové part de l’èxit de la seva anterior novel·la, l’exitosa Les calces al sol (La Campana, 2022), de la qual ja s’han fet 23 edicions! Bravo! Aquest mes de març, però, n’ha arribat a les llibreries la segona entrega: Crispetes de matinada (La Campana, 2026), en què retrobem la Rita Racons vuit anys després de la seva estada a Atlanta fent-hi d’aupair. No us n’explicaré res més, de Les calces al sol: si no ho heu fet encara, és hora de llegir-la.
La Rita, a Crispetes de matinada, s’ha instal·lat a Barcelona. Ha descobert, finalment, la seva veritable vocació: vol ser escriptora. Però no li serà fàcil: té molt per aprendre i arrossega inseguretats, alguna immaduresa… Barcelona se li desplega com un gran calidoscopi d’oportunitats fins que fa cap a un coworking a Gràcia que li servirà de trampolí: allà hi trobarà una comunitat heterogènia que li serà de laboratori experimental on descobrir-hi molt més que la inspiració.
Un cop més, a Crispetes de matinada, s’hi perceben traces d’autoficció –situacions que ha viscut ña mateixa autora, però ficcionades–. Potser d’aquí prové l’autenticitat del que s’hi narra. Sens dubte, és un terreny en què Rodríguez Sirvent se sent còmoda i que li permet parlar, amb eficàcia, de les dificultats, els moments de vulnerabilitat i les anades i vingudes del mateix procés creatiu. I, esclar, sense abandonar el que, per a ella, és l’ingredient essencial: el sentit de l’humor. “Si no em fa riure no avanço”, afirma Rodríguez Sirvent.
Aquest “bon rotllo” travessa la novel·la i es converteix en una eina molt útil per afrontar les situacions incòmodes, els episodis de vergonya, de por o d’incertesa que, en la vida de la Rita, com en totes, de cop, plof!, esclaten com les crispetes i ho capgiren tot. Tot forma part del procés d’aprenentatge, no?
Cruspiu-vos unes Crispetes de matinada (siguin dolces o salades!). Una mirada afinada sobre la fragilitat contemporània i la història de la Rita que ara persegueix un somni i es vol reconciliar amb totes les seves versions…
Bona lectura i bones dosis de llibres per a aquest Sant Jordi 2026!
Mònica López Bages
Filòloga Catalana
