La Cambra de Comerç de Reus ha celebrat el seu tradicional esmorzar de Nadal amb els mitjans de comunicació. El president de la corporació, Mario Basora, ha aprofitat per fer balanç del 2025 i també de l’actual mandat, que va arribar a l’equador el passat mes d’octubre.
Basora ha fet un repàs dels dos anys de legislatura i ha destacat el creixement de la corporació i la seva presència en tot el territori cameral, organitzant esdeveniments a les comarques: Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta.
Una de les fites aconseguides ha estat la participació en projectes europeus. Després que enguany la Cambra hagi participat com a partner en el projecte Microidea, de microcredencials per al sector turístic, al 2026 coordinarà un projecte de l’àmbit de la indústria agroalimentària, EU Food Pact, destinat a millorar i optimitzar els excedents de producció, vetllant pel reaprofitament alimentari.
Fons de Transició Nuclear i Xarxa Impuls
Pel que fa al Fons de Transició Nuclear, en què la Cambra forma part dels òrgans de govern, Basora ha parlat de la convocatòria d’enguany. Dels 362 projectes presentats, se n’han aprovat 158 i 78 s’han quedat en llista d’espera per manca de recursos. “Hi ha projectes potents que tenen més capacitat d’aconseguir recursos que no pas d’altres. Tenint en compte que el nostre territori està molt atomitzat, amb moltes pimes i micropimes, no podem deixar enrere aquest gruix d’empreses i professionals, que són el mirall de la realitat que avui tenim i que són les que ens han fet forts, de la mà d’altres projectes més grans”, ha explicat. De fet, entre nou projectes, s’han endut el 50% del total (24MEUR) del fons. La solució proposada per la Cambra va en dues direccions. Per una banda, es
demana establir algun element de discriminació positiva per a projectes que són necessaris per al territori, però que no tenen la capacitat econòmica que pot tenir un gran projecte o una gran empresa.
Per l’altra, tenint en compte que el termini d’execució dels projectes és de 6 mesos, si no són de nova implantació, la Cambra
proposa que les empreses que han obtingut recursos calculin si podran executar el projecte en temps i forma i, si la resposta és negativa, renunciïn per alliberar aquests recursos.
També s’ha demanat que es puguin acompanyar els projectes que estan en llista d’espera actualment a través del pressupost de 2026, un fet que es va produir al 2024 i que ara es podria tornar a repetir.
Contínues inversions per donar millor servei
El president de la Cambra ha parlat també de les inversions que s’han dut a terme i que hi ha previstes per donar millor servei a les empreses. Basora ha destacat que s’ha doblat el pressupost en formació, s’han millorat les aules, s’han efectuat millores audiovisuals tant a la Sala d’actes com al Saló de Plens, s’ha optimitzat la sonorització de l’Espai Llotja i “enguany també en millorarem la
climatització”. “Parlem de solucions que estan al servei de les empreses donat que també utilitzen els diferents espais de les nostres instal·lacions”, ha explicat Mario Basora.
En matèria de sostenibilitat, el president ha destacat que la Cambra està immersa en el procés de guiar les empreses per fer la transició energètica a través de l’Oficina de Transició Energètica Empresarial (OTEE), que té per finalitat acompanyar i assessorar el teixit productiu en les consultes, projectes o diagnosis en les quatre àrees següents: la generació d’energia a través de fonts renovables, l’emmagatzematge, la millora de l’eficiència energètica en els seus processos productius o instal·lacions i la implementació de la mobilitat elèctrica.
De fet, aquests últims dos mesos de l’any, s’ha dut a terme la presentació d’aquesta oficina a les diferents comarques del territori cameral, unes presentacions que han portat ja les primeres peticions d’assessorament per part de diferents empreses.
Reptes fins a final de mandat
Pel que fa als reptes per als pròxims dos anys, Basora ha marcat tres línies: assessorar les pimes per culminar el procés de transformació digital amb la IA com a eina fonamental, continuar reforçant el paper de les cambres com a lobby i seguir potenciant la col·laboració publicoprivada amb les diferents Administracions.
El president de la Cambra ha acabat parlant de les infraestructures clau per al creixement de les empreses. Ha destacat el bon moment del Port de Tarragona, amb projectes com el desenvolupament de la ZAL, i de l’Aeroport de Reus, que enguany ha allargat la temporada turística i ha arribat a xifres rècord de trànsit. També ha parlat de la necessitat de tenir enllestit el corredor Mediterrani, l’estació intermodal i el Trampcamp.
Basora ha acabat el seu balanç citant els avenços que s’estan duent a terme en l’àmbit de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, una entitat que servirà per sumar esforços per aconseguir millores al territori.
