Víctor Díaz i Neus Verdaguer
No és gaire habitual trobar-nos amb una novel·la escrita a quatre mans. No deu ser fàcil entendre’s entre dos escriptors, perquè la tasca demana esforç, compenetració i treball cooperatiu, però la combinació, en aquest cas, ha estat exitosa. De fet, val a dir que Les decisions de l’Anna ja és la tercera novel·la conjunta de Víctor Díaz i Neus Verdaguer. Hi tenen experiència, doncs.
Les decisions de l’Anna (Rosa dels Vents, 2025) és un relat fresc i original que explora, tal com indica el títol, el pes de les tries personals al llarg de la vida. Així, la trajectòria vital de la protagonista esdevé un mirall de les seves contradiccions i pors que no deixen de ser les cabòries pròpies de moltes dones contemporànies.
A diferència de les novel·les anteriors de Díaz i Verdaguer −La noia de la platja i Desig sobre rodes, que s’endinsaven en la literatura eròtica−, aquesta tercera novel·la aposta per una trama més existencial que se centra en una dona plena de dubtes que s’enfronta als reptes que li proposa la vida. Estructurada en tres moments vitals clau (l’etapa dels vint anys, la dels trenta i la quarantena), mostra l’evolució de la protagonista i el seu pas de la joventut −més arrauxada i plena de somnis− a una certa i teòrica maduresa en què ha de bregar amb algunes responsabilitats, conseqüència directa dels seus comportaments de joventut.
Tot plegat mostra que les decisions preses —o les que mai ens atrevim a prendre!— acaben definint el nostre destí vital: cadascú, doncs, és responsable del camí traçat.
Escrita amb un estil clar, directe i en alguns fragments emotiu, amb una prosa que combina intensitat emocional i reflexions pausades, la narració es desplega amb un ritme que acompanya el creixement vital de la protagonista: més vibrant en la joventut i més dens i introspectiu en la maduresa. És fàcil, doncs, com a lectors i lectores identificar-se amb l’Anna (sigui quin sigui el nostre moment vital) i reconèixer-hi fragments de la pròpia experiència.
Les decisions de l’Anna connecta amb emocions universals i planteja preguntes que transcendeixen la història individual: fins a quin punt som lliures de decidir? Què passa amb les oportunitats perdudes? Es poden recuperar? L’experiència ens fa ser més segurs de les decisions preses?
Sigui com sigui, la força de la novel·la rau en la capacitat de mostrar que les decisions quotidianes poden tenir conseqüències duradores, per la qual cosa apel·la a decidir amb el cap, però també amb el cor…
Bones festes i, sobretot, bona lectura!
Mònica López Bages
Filòloga Catalana
