Com gairebé cada any, us parlo de la reina vermella del Nadal. Quan arriba el desembre, la Poinsètia es converteix en la gran protagonista dels nostres interiors. Amb les seves bràctees vermelles, que semblen pètals, i el verd profund de les fulles, aporta un punt de llum i calidesa difícil d’igualar durant les festes.
La Poinsettia necessita molta llum indirecta per mantenir les bràctees vives i acolorides. Un menjador lluminós, una finestra orientada a l’est o un espai clar sense sol directe són ideals. Evitarem posar-la tocant a vidres freds, davant de radiadors o en zones amb corrents d’aire. És una planta sensible: els canvis bruscos de temperatura provoquen la caiguda de les fulles.
A diferència de les plantes més austeres, la Poinsettia estima un reg moderat però regular. Mantén el substrat lleugerament humit, sense entollar-lo. La regarem quan la superfície comenci a assecar-se i buidarem el plat inferior perquè les arrels no quedin submergides. Si la calefacció resseca l’ambient, agrairà una mica d’humitat ambiental, però sempre sense ruixar directament les bràctees. La seva temperatura ideal és de 18-22 °C, però no suporta menys de 12-14 °C. Els canvis bruscos, com arribar del carrer fred i entrar en un interior calent, són el motiu més habitual perquè perdi fulles els primers dies.
El substrat ha de ser lleuger i amb bon drenatge. Si es vol mantenir la planta després de les festes, un abonament suau cada 2-3 setmanes serà suficient. Tallarem les tiges a la primavera si es vol conservar i que rebroti amb força.
Les flors, de fet, no són les bràctees vermelles: són petits botons grocs, els ciatis, que apareixen al centre. Les bràctees són fulles modificades que prenen color per atraure pol·linitzadors. Vermell és el clàssic, però avui dia les trobem en blanc, rosa, crema, groc o bicolor.
Tot i que no destaca com a purificadora de l’aire, sí que aporta color emocional, ambient càlid i una atmosfera festiva incomparable.
Pep Aguadé
Naturalista
