El títol, Still a life, planteja un suggerent joc semàntic propi d’aquesta artista: de la “natura morta” a “encara una vida”. En aquest desplaçament del significat es situa l´eix conceptual de la mostra. Lluny d’entendre els elements naturals com objectes inerts, Miryam els atorga una nova presència, revelant la vida latent que hi persisteix fins i tot després de la seva transformació o deteriorament. Es tracta d’una mirada que rescata el mínim, allò aparentment insignificant, per situar-lo en un espai d’ atenció i noble descobriment.
Les peces que conformen l’exposició sorgeixen d’una recopilació pacient de materials naturals al llarg dels anys. A la instal·lació Bananes, seixanta-tres plàtans assecats de forma espontània generen un conjunt de formes orgàniques que, tant en la seva individualitat com en la relació entre sí, adquireixen una delicadesa inesperada. Observats amb deteniment, aquests elements revelen estructures subtils, recordant-nos la complexitat que habita a cada fragment de la natura.
A Natura morta sobre vidre, una composició de flascons, gots i copes serveix de suport per a una intervenció lleu però carregada d’intenció: tiges seques, pètals de colombina, fruits o ossos d’alvocat nus es disposen amb aparent fragilitat, generant una escena on allò efímer i allò permanent dialoguen en equilibri.
Apòstols I i II, contrast extrem entre la flor d’hibisc, amb la seva fragilitat latent, i unes pinces de fusta dels anys 50, objecte domèstic, trobat i transformat.
Aquestes obres tracen una línia silenciosa dins de l’exposició, funcionant com a fil conductor i articulant el trànsit entre allò orgànic i allò construït.
Al centre de la sala, la instal·lació Yoyo introdueix una dimensió crítica. Es presenta com una reflexió sobre el “yoisme”, entès per l’artista com un dels trets dominants de la societat contemporània. Davant aquesta idea, la sèrie PAAR proposa una mirada complementària: fotografies preses al llarg del temps que construeixen una metàfora de la parella a través d’elements trobats a l’entorn urbà. Aquestes imatges dialoguen amb l’escultura Acople, un ready-made de caràcter brutalista.
Tanca el recorregut Còmplices, una peça carregada d’intenció que aborda la pèrdua des d’un lloc subtil i evocador, deixant oberta la interpretació a l´espectador.
Still a life és, en definitiva, una invitació a aturar-se i mirar amb una altra intensitat. A descobrir que, aparentment inert, segueix habitant una forma de vida.
