Cicle d’Espectacles Familiars
Aquest mes se celebra el Cicle d’Espectacles Familiars, que organitza el Bravium Teatre i que enguany arriba a la seva 10a edició. Parlem amb Ferran Figuerola, president de l’entitat, sobre la present edició i aquesta dècada de trajectòria.
Com es presenta aquesta 10ª edició? Molt bé. Se celebra novament els diumenges del mes de novembre i hem procurat que les companyies siguin el més properes possible: de km 0. No n’hi ha cap de fora: totes són de Reus menys una que també és propera, de Mont-roig.
Comenta’ns la programació… Comença el dia 9, i com no podia ser d’una altra manera, amb ‘La Festa de la tardor’ d’Els Picarols: un clàssic amb gent de Bravium que sempre acostuma a omplir. Posteriorment un espectacle de màgia de l’Associació de Mags i Iŀlusionistes de Reus, també de Bravium.
El dia 23 un altre clàssic, la companyia Invisible Titelles, un gènere que també s’ha de tocar, i per acabar una doble sessió (dies 29 i 30) amb la companyia reusenca Rebullits Teatre que anualment estrena espectacle. Aquesta darrera proposta té un preu diferent ja que, com cada any, part de la recaptació anirà destinada a La Marató.
Com definiries el públic?
El públic infantil és molt agraït, clar i transparent: ràpidament veus si agrada o no. Procurem que la programació sigui molt variada perquè no tots tenen els mateixos gustos però en general al públic els agraden aquests tipus d’espectacles.
Primer el cicle s’anomenava d’espectacles infantils però ho vam canviar i vam passar a denominar-lo d’espectacles familiars perquè en poden gaudir tant petits com grans.
Quina previsió d’assistència teniu?
Depèn de l’espectacle. Alguns ompliran segur i compensen els que no tindran tants espectadors. Podríem parlar, estadísticament, d’un aforament global del 80% aproximadament.
Una dècada ja…
Ho vam començar l’Albert Galcerà, el Jordi Carré i jo mateix. Llavors les nostres filles tenien 6 anys i vam pensar que havíem de fer alguna cosa adreçada a aquest públic: a Reus mancaven espectacles d’aquest tipus. Posteriorment l’Albert es va desmarcar de la programació i vam continuar el Jordi i jo. Sempre hi ha espectadors d’aquestes edats i són el futur: has de plantar la llavor per després recollir amb altres espectacles ja adults. Si no els habitues de petits a anar al teatre després costa. Al final la gent et respon.
Ha influït el canvi d’espai?
En el cicle concretament no, però en altres tipus d’espectacle sí. A més, des de la pandèmia costa remontar però amb el públic infantil, afortunadament, no ho hem notat. Ara ja està totalment superat. A Reus hi ha prou habitants per totes les activitats que es fan i es programen. Si la gent no ve és que potser ens hem equivocat en l’elecció d’algun espectacle o amb l’horari però el motiu no és el canvi d’ubicació, ja no ens afecta.
Què diries a la gent per animar-la a venir?
L’horari és molt adient i la durada dels espectacles no pasa dels 60 minuts. Els animo a que vinguin a disfrutar, a gaudir, a xalar i sobretot que és molt bonic veure els pares/mares i avis/àvies veient com els seus néts/netes riuen i gaudeixen de l’espectacle.
Com es veu el futur?
El veiem bé. Si les previsions es compleixen i d’aquí un any i mig o dos tornem al teatre del carrer de la Presó pot ser una embranzida i tenir una programació més potent. Veig un futur bonic però de moment som on som.
