Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya
Del 13 al 17 de maig se celebra el Trapezi, que enguany arriba a la seva 30a edició. Parlem amb Cristina Cazorla, codirectora artística del festival junt amb Alba Sarraute, sobre aquest aniversari.
Com es presenta aquesta edició?
Farcida, tant d’activitat professional com de companyies i d’espectacles: d’índole molt diferent. Creiem que podem arribar a la satisfacció de molta quantitat de públic i també en línies de mercat. Presentem una fira molt rica per a tots els gustos. Ha estat un projecte de quatre anys i aquesta edició ens produeix un sentiment de satisfacció respecte al que s’ha recollit per part del sector i de com s’ha programat i, sobretot, per com s’ha recollit per part del públic, amb un esperit crític molt important.
Quina valoració feu del projecte?
Sempre falten coses però tot allò que havies imaginat amb una mirada ambiciosa s’ha complert. Es van plantar unes línies d’acció que s’han seguit i que ara podem dir que s’han fidelitzat. S’ha consolidat el circ de sala, els espectacles amb temàtiques compromeses, noves dramatúrgies, recuperació d’espectacles estrenats fa anys i l’acompanyament als artistes. Per tant el que vam dibuixar i hem treballat perquè passi ha passat, gràcies a un equip molt gran de persones que han cregut i lluitat pel projecte. Encara falten coses perquè és un sector molt viu, molt creatiu i que té moltes necessitats: les arts escèniques ja ho tenen això però el circ encara més.
Tres dècades ja…
És una sensació molt polièdrica. Hi ha una barreja de sentiments com a persones que hem estat públic, després hi hem actuat, després hem tingut l’oportunitat d’estar dins i poder gestionar formant part de l’equip i ara en la seva direcció artística. El sentiment que tens vers Trapezi és d’absoluta estima, una sensació de compartir, de voler explicar com aquest festival, que és de tots, s’ha anat gestant i, després de 30 anys, la quantitat de petites històries, experiències i sentiments que hi ha a dins. És un any de recollir moltes mirades, d’escoltar molt i de sentir totes les històries dels que hi han participat.
Quina és la procedència dels espectacles?
Tenim 50 companyies i 87 funcions. La seva procedència és el 50% de Catalunya, el 25% de la resta de l’estat i un 25% internacional. A nivell internacional una de les nostres premises ha estat sempre potenciar la fuga de talents; aquells artistes catalans o de l’estat que, malauradament, han hagut de marxar fora a estudiar i volen recuperar el mercat català per tornar a treballar a casa.
Quines són les perles imprescindibles d’aquesta edició?
Dins de la gran diversitat de la programació a sala, el pallasso Toti Toronell. D’internacional ‘Ustopia’ de Mireia Pinyol que ve d’Estocolm i ens porta el seu primer solo amb un aparell molt interessant de cordes i de Bèlgica Collectif Malunés, que ja van ser aquí fa dos anys. També La Víspera, trio femení que treballa l’equilibri amb màscares; Adrià Muntanya de PCirc, una de les companyies claus de Catalunya en manipulació d’objectes; dues joies contemporànies de sala, que són dos solos masculins, l’ Alexandre Duran i en Juan Carlos Panduro; els familiars Tres Tristes Trolls i Luichi Leal, un artista molt jove que és un virtuós del diabolo; i també els tres espectacles que es representen a la plaça Mercadal: l’inaugural, Ino Kollektiv i La Troupe Malabó.
