Sansevièria (Dracaena trifasciata)

Amb les seves fulles allargades, dures i verticals, la Sansevièria (Dracaena trifasciata) és una de les plantes més resistents i nobles que podem tenir a casa. Popularment coneguda com a llengua de sogra o espasa de Sant Jordi, és originària de les zones tropicals de l’Àfrica occidental entre Nigèria i el Congo, on creix en ambients secs i assolellats.

Aquesta herència africana explica el seu caràcter auster i la seva capacitat d’adaptació: pot viure amb poca llum, gairebé sense aigua i en espais on altres plantes s’apagarien. Tot i que agraeix una bona llum indirecta, la Sansevièria s’acomoda fàcilment en racons menys il·luminats o fins i tot amb llum artificial.

És ideal per a interiors d’hivern, ja que no tem els ambients secs ni el contrast de temperatura, sempre que no baixi de 10 °C ni rebi corrents d’aire fred. El secret per mantenir-la esplèndida és no regar massa. Durant l’hivern, n’hi ha prou amb regar-la cada dues o tres setmanes, deixant assecar completament el substrat entre un reg i l’altre. A l’estiu, es pot augmentar lleugerament la freqüència.

Un substrat lleuger i ben drenat, com el de cactus o suculentes, li assegura unes arrels sanes. No necessita gaire més: una mica d’adob suau a la primavera i estiu, netejar la pols de les fulles amb un drap humit, i girar el test de tant en tant perquè creixi de manera uniforme. Si el test s’omple massa, pots dividir els rizomes i obtenir-ne noves plantes sense esforç.

En condicions òptimes, pot sorprendre amb una espiga de flors blanquinoses i perfumades. No és habitual que floreixi a l’interior, però quan ho fa, és un senyal de benestar.

Hi ha varietats per a tots els gustos: la clàssica ‘Laurentii’ amb vores grogues, la ‘Zeylanica’ de tons més foscos o la curiosa Sansevieria cylindrica, amb fulles rodones com varetes verdes.

Pep Aguadé
Naturalista

Rate this post