Premi al Coneixement 2026
L’Ajuntament de Reus ha distingit el doctor Joan Borràs Balada amb el Premi al Coneixement 2026. Parlem amb ell sobre aquest guardó i la seva dilatada trajectòria.
Què significa aquest premi?
Significa un reconeixement molt benvingut però el faig extensiu a tota una sèrie de persones que m’han acompanyat en diferents temps per a realitzar el projecte d’Oncologia Catalunya Sud, una referència del territori.
Quins han estat els moments claus del projecte?
La creació d’un registre càncerpoblacional, que implica saber exactament quina és la realitat de la quantitat i tipus de càncer: a Catalunya no n’hi havia cap. Una fita va ser aconseguir el primer registre internacional homologat per l’OMS.
Aquest fet arrenca una altra part de l’Institut d’Oncologia que és l’epidemiologia i prevenció, que posteriorment hem fet instal·lant el crivatge del càncer de mama i de colon per a tota la demarcació.
Un altre gran pas que donem és en el moment del trasllat al nou hospital tenir l’oportunitat d’intervenir en el model arquitectònic del nou espai així com la col·locació d’un dels quatre acceleradors per la població a Tortosa: una unitat satèl·lit que va ser la primera d’Europa.
Ara estem en un altre punt culminant. Hem apostat per les acreditacions internacionals. Ja la tenim com a Centre d’Institut d’Oncologia per la Societat Americana del Càncer i estem a les portes d’aconseguir ser un Institut del Càncer de la Unió Europea, on hi són els més rellevants de tota Europa. Aquest fet ens blinda el futur.
S’ha perdut la por a parlar del càncer?
Crec que sí. Per sort se’n parla molt més i d’una altra manera. El malalt està més informat i sempre s’ha de respectar el dret a la informació dels pacients, tant per saber el diagnòstic com el pronòstic i els tractaments.
Com està el càncer a casa nostra?
Els resultats són molt semblants a tots els que tenim una mateixa condició geogràfica-cultural, l’àrea mediterrània i el sud d’Europa. El patró que tenim aquí mostra que una tercera part estan relacionats amb el tabac i no hi ha cap anormalitat: els turmors que augmenten i disminueixen són els mateixos que en aquests patrons geogràfics.
També estem fent un seguiment de l’índex de curacions i supervivència, que mostra els canvis marcats pel progrés assistencial paral·lels a la implantació i innovació dels nous tractaments.
Es fa prevenció?
La prevenció primària és evitar la causa: no consumir tabac i una orientació clara en la dieta; no menja més calories de les necessàries. L’altra part de la prevenció és un reconeixement.
Està demostrat que en càncer de mama fer-se la mamografía bianual (la participació és molt alta, més de dues terceres parts) i en càncer de colon la prova de sang oculta en femta: en cas de ser positiu no implica càncer, molts pocs casos ho són, sinó que es fa una colonoscòpia (aquí la participació ha de millorar).
Per últim el càncer hereditari. Tenim una unitat de consell genètic en que s’estudia i s’explora i, en cas de positiu, es recomanen una sèrie d’accions preventives.
Com es veu el futur de la lluita contra el càncer? Quin tant per cent se superen?
Conceptualment i biologicament ho veig lluny. Actualment se’n curen més de la meitat (més en dones que en homes). Dels que no es curen en una alta proporció hem aconseguit cronificar-los i augmentar anys l’esperança de vida.
