Un any, de petit, quan s’apropava el seu aniversari, estava tot feliç perquè li havien de regalar la bicicleta que tant havia desitjat. Uns dies abans, però, hi va haver un desafortunat accident i un altre nen del poble va morir quan es va estavellar amb la bicicleta contra l’estructura del pont sobre l’Ebre. Allò va provocar un canvi de plans: pel seu aniversari rebria una màquina de fotos, menys perillosa.
De ben jove va entrar a treballar a la sucursal del Banc de Reus a Móra. Quan el Banc de Catalunya, del qual depenia, va fer fallida, se’n va anar cap a Barcelona a treballar al Banc Saragossà. Allà hi va conèixer la seva futura esposa, amb qui tindria una filla i un fill.
La filla es casaria amb un reusenc i se n’aniria a viure a Reus. Per això Pere Margalef va passar els seus últims anys en aquesta mateixa casa de la galeria, on s’exposen algunes de les seves fotos.
Quan va arribar a Barcelona des de Móra va seguir amb la seva afició a la fotografia. Es va fer soci de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i hi va fer bones amistats.
Feien sortides amb tota una colla, però especialment amb un amic. Va fer fotos de carrer, de gent, de la família, de viatges, d’ametllers florits del Priorat i en els darrers anys visitava sovint les drassanes del port de Barcelona. Va rebre nombrosos premis en diversos concursos mentre que en d’altres hi anava com a membre del jurat.
Al pis on vivia hi improvisava un laboratori fotogràfic en blanc i negre on s’hi passava moltes hores revelant i positivant. En aquesta exposició podem veure ampliacions fetes per ell mateix (habitualment Kodak Tri-X, que comprava en bobines, sobre paper Agfa) i d’altres que encarregava a partir de diapositives (procés Cibachrome a partir de Kodachrome).
Marta Piñol Margalef
