Hi ha corredisses perquè la Tronada no espera ningú i han de ser a punt a punt d’encendre-la. Els carrers que donen al Mercadal són rierades de felicitat apressada. A la plaça, converses represes, canalla neguitosa, potser el flirteig d’un estiu que s’enceta, càmeres retratant, ganes de fum i pólvora. Poc a poc, tots plegats som un de sol al so de les gralles i els timbals, el color dels setins i els velluts i els giravolts dels gegants que s’aixequen en sincronia per sobre els caps. I aleshores l’esclat.
Tornem a ser de festa major, una de ben especial perquè commemorem els 400 anys de l’arribada de les relíquies a la Prioral i, per tant, un Sant Pere que ens durà una tronada extraordinària i la possibilitat de gaudir (encara més) del seguici. Sant Pere és tradició, cultura i festa i ho és per a tothom perquè la fem entre totes i tots. Amb solemnitat i rigor tant com desvergonyida i informal. Hi ha un lloc per a cada cosa si li sabem trobar, quan li sabem trobar. Visquem-la amb l’orgull que hi pertoca!
Agafeu aquest programa i ratlleu-lo de dalt abaix fins a fer-vosel vostre, assegureu-vos que no us perdeu res que no us vulgueu perdre. Serà esgotador, això ja us ho dic ara, però valdrà la pena, sempre ho val. Reus és capital, pesi a qui pesi, i quan Sant Pere esclata ningú no us podrà dir el contrari sense que se li vegin les costures. Prepareu les ganes perquè la teca no us l’acabareu.
I com que no hi ha res tan gros sense els qui li fan, deixeu-me que agraeixi als equips municipals que fa temps que treballen perquè tot estigui a punt, a les entitats i col·lectius, colles i persones sense les quals no seria possible que passés. Moltíssimes gràcies.
Visca Reus i Visca Sant Pere!
Daniel Recasens Salvador
Regidor de Cultura i Política Lingüística
