La regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, Montserrat Flores; i el regidor de Desenvolupamet Urbà i Via Pública, Hipòlit Monseny, han assistit aquest dijous, 31 de març a l’estrena del nou gran espai de joc infantil en forma de laberint del parc de Sant Jordi. Una actuació fruit dels pressupostos participatius. Alejandro Rebollo Punyed, la persona proposant del projecte, també ha assistit a l’estrena.
El nou element de joc infantil vol ser de referència pel conjunt de la ciutat i reforçar el caràcter excepcional del parc de Sant Jordi com a espai de joc. Té forma de laberint, el primer de les seves característiques de Reus, i ha de millorar la jugabilitat de l’espai i alhora fer-lo més integrador. S’ha dissenyat com un joc inclusiu tant en rang d’edat com en diversitat funcional.
El projecte, gestionat per les Brigades Municipals i encarregat a l’equip d’arquitectes Anna Castellà i Alberto Espinosa, ha tingut un cost de 24.058,47 euros, més treballs addicionals reañitzats per les pròpies Brigades. S’ha instal·lat en una àrea d’uns 780m2 situada a l’extrem nord-est del parc de Sant Jordi, garantint la seva relació amb l’entorn. El joc no només invita a completar el recorregut; al llarg de l’itinerari apareixen elements geomètrics singulars que donen caràcter i es converteixen en petites fites que estimulen el repte d’arribar fins a elles i fins al final.
El disseny del laberint busca una experiència compartida entre usuaris; i ha de ser atractiu per a totes les edats, inclosos adults i gent gran, que poden ser partícips del repte que genera. El pas entre els diferents espais es fa a través de pòrtics de 2,25m d’alçada, que permeten als adults participar del joc. Igualment, l’alçada del laberint, d’1,5m, permet un control visual dels adults.
El laberint configura una gran espai controlat pels adults i alhora caòtic per als infants. Està dissenyat amb una malla permeable visualment, que permet el control d’ubicació sense alterar el repte del propi joc.
A més, és un joc lliure de barreres físiques, ni topogràfiques, ni visuals, permetent un integració de la gent amb diversitat funcional gaudir-lo en condicions de igualtat i inclusivitat. El disseny té en compte la seva relació amb l’entorn i els problemes que podria derivar com punts cecs, racons o il·luminació. La seva permeabilitat visual i l’alçada ajuden a combatre aquests problemes.
