Els refugis visitables de la Guerra Civil al Camp de Tarragona

Refugi Antiaeri del Carrer Creus de Cambrils (Signada: Turisme Costa Daurada)

Refugi Antiaeri del Carrer Creus de Cambrils (Signada: Turisme Costa Daurada)

Aquests espais recuperen la història recent al territori

Recuperar la memòria històrica i col·lectiva és un dels punts que estan a l’ordre del dia i una manera de fer-ho és obrint i recuperant espais d’aquesta memòria. Al Camp de Tarragona els refugis antiaeris van tenir un paper fonamental –i vital– durant la Guerra Civil a causa dels bombardejos que va patir el territori. Al llarg de l’última dècada, diverses poblacions han reconstruït i han obert al públic aquests amagatalls subterranis perquè puguem entendre una mica millor els anys foscos de la Guerra i de la dictadura franquista.

A Valls hi trobem el refugi antiaeri de la plaça del Blat. Actualment és un espai de memòria, un equipament per conèixer part de la història de Valls corresponent al període 1931-1979, de la II República fins a la Transició. Va ser construït l’any 1938 per protegir-se dels bombardejos que amenaçaven la ciutat. Es va començar a recuperar l’any 2004 gràcies a la iniciativa de la secció d’espeleologia de l’Associació d’alumnes i exalumnes de l’Escola de Treball quan el refugi es trobava ple de runa. 

A la Canonja trobem un dels refugis que servia per amagar població enmig de Tarragona i Reus, les dues ciutats que van patir més atacs de l’aviació franquista durant la guerra, després de Barcelona. A més, el municipi és molt proper al camp d’aviació de Reus, cosa que va propiciar construir l’amagatall en una fase molt inicial de la guerra, l’any 1937. Es troba sota el subsòl de la plaça de la O i del carrer Ravaleta i compta amb dos accessos públics, i com a mínim, que se sàpiga, un de particular. 

Reus va comptar amb més d’un centenar de refugis antiaeris. El que es troba situat a la plaça de la Patacada és un dels més extensos de la ciutat, preveia una capacitat de 2.700 persones. El projecte inicial consistia en quatre llargues galeries que feien cap a una sèrie de galeries interiors, disposades transversalment. Les obres van començar el 30 d’octubre de 1937 i es van allargar fins al 20 d’agost de 1938. Finalment no es va poder completar el projecte inicial, no es van fer ni les galeries transversals ni tampoc les sales destinades a infermeria i serveis.

El refugi antiaeri del carrer Creus de Cambrils és un dels darrers que s’ha obert al públic. El refugi es va haver de tancar després que els problemes d’humitat haguessin generat una greu afectació al sistema elèctric, a les lluminàries i, de retruc, als mecanismes de les portes automàtiques d’accés. Es va construir l’any 1938 i és l’únic de refugi antiaeri públic que es conserva a la població. Té una extensió de 90 metres que recorren sobretot per sota del carrer Creus, on s’hi localitza una de les seves dues entrades.

Aquest espais, en moltes ocasions visitables, representen un espai de memòria que en moltes ocasions han anat acompanyats d’itineraris educatius que recuperen la història més recent a les comarques catalanes.

Rate this post

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.