El 2020 ha estat designat Any Perucho per commemorar el centenari del naixement de l’escriptor Joan Perucho (Barcelona, 1920-2003). El passat mes de febrer es van presentar a Barcelona tot d’actes que volen homenatjar un dels escriptors més destacats de literatura del segle XX.
Joan Perucho va començar la seva trajectòria literària com a poeta i més endavant va ser narrador, novel·lista, crític d’art, autor de llibres de gastronomia, d’assaig i de viatges. Harold Bloom va incloure’l, al costat de Carles Riba, Josep Vicenç Foix, Mercè Rodoreda, Salvador Espriu i Pere Gimferrer al seu Cànon Occidental. L’art, la gastronomia i la bibliofília eren les seves grans passions i les seves narracions són una mescla insòlita d’erudició, gènere fantàstic i una ironia peculiar.
El Centre de Lectura de Reus, mitjançant la seva Secció de Llengua i Literatura, s’ha volgut agafar a aquest esperit peruchià local i participarà de l’Any Perucho en l’àmbit nacional amb un programa propi. Xerrades sobre la seva vida i obra, clubs de lectura, conferències sobre la seva vinculació amb els grans artistes del país i la seva funció de crític d’art o visites als seus espais vitals i literaris constituiran el gruix de les activitats previstes durant tot el 2020. Una nova oportunitat per descobrir una de les obres més importants de la història cultural del país, que a més a més, és més nostra del que ens pensem.
Malgrat haver nascut a Barcelona, Perucho va descobrir, durant els seus primers anys de carrera com a jutge, el Camp i les Terres de l’Ebre. Tortosa, Móra i sobretot Gandesa, de seguida foren incorporades al seu paisatge sentimental. També Albinyana on va arribar a comprar una casa. Va decidir que les seves cendres serien escampades des del punt més alt del Camp, des de Prades, que seria el seu últim espai tarragoní. Els seus últims llibres van tenir com a editor el reusenc Jordi Cervera i com a editorial la tarragonina Mèdol.
És per això que la celebració d’aquest centenari és l’ocasió perfecta per donar a conèixer un escriptor generalment poc llegit, malgrat que les seves pàgines es mantenen fresques actuals. I també ho és per reivindicar l’adhesió de l’escriptor a les nostres comarques, des del Baix Penedès a la Terra Alta, a través dels seus paisatges tarragonins, dels seus llibres o de les seves obsessions.
