La Font de la Duana torna a formar part del paisatge urbà de Salou. Després d’haver estat restaurada i reposada al seu emplaçament original, al carrer Barcelona, aquest element emblemàtic del patrimoni local torna a brollar i a donar servei a la ciutadania gairebé dos segles després de la seva inauguració.
Més que una font, representa una part essencial de la memòria col·lectiva de Salou. És el testimoni d’un municipi que, ja al segle XIX, mirava cap al futur, s’obria al comerç marítim i es consolidava com un dels ports naturals més importants de la mediterrània.
Inaugurada l’any 1828, la Font de la Duana va ser la primera font pública d’aigua potable de Salou i una de les primeres de Catalunya. La seva construcció va suposar una millora extraordinària per a la vida quotidiana dels salouencs i per a l’activitat portuària.
L’aigua de la font també alimentava els abeuradors per als animals situats a la Capitania Marítima i diverses sortides d’aigua de l’Espigó del Moll, utilitzades per a la neteja i l’aprovisionament de les embarcacions i dels mariners que arribaven al port.
El Salou que va obrir-se al món
La font va formar part d’una etapa decisiva en la transformació i modernització del municipi, juntament amb la construcció dels edificis de la Duana, la Capitania Marítima i l’Espigó del Moll. També s’emmarcava en l’ambiciós projecte de crear un canal navegable entre Salou i Reus.
