És una planta bulbosa de primavera cultivada des de fa molt de temps, pelque hi ha milers de varietats de formes i colors. Els híbrids són el resultat de segles de seleccions i creuaments. Per classificar les aproximadament 4.000 varietats, s’han agrupat en 16 grups atenent a la talla, l’època de floració, o el tipus de flor. A banda dels híbrids hi ha les tulipes, anomenades “botàniques”, que són espècies més o menys silvestres amb nom científic binominal.
Als prats i matollars dels estatges montà i subalpí de les nostres terres creix, a l’abril, la Tulipa sylvestris, l’única espècie autòctona.
Són plantes herbàcies amb una tija simple que surt del sòl, embolcallatper fulles linears, ovades o lanceolades. Les flors són hermafrodites, normalment erectes a l’àpex de les tiges floríferes.
Els bulbs de tulipes s’han de plantar a la tardor, a una profunditat aproximada del doble de l’altura del bulb i separats uns 10 cm, en terra solta i ben drenada, doncs l’excés d’humitat acabarà podrint el bulb.
Quan la flor és marcida cal tallar la tija i deixar les fulles per que el bulb puga emmagatzemar reserves. Quan les fulles es sequen desenterrarem els bulbs
i els deixarem, nets, a un lloc sec i obscur, fins la tardor que tornarem a plantar-los.
Poden plantar-seen test, però com més lluiran és en massissos compactes, quan més gran millor, on aconseguirem un gran efecte decoratiu.
Multiplicació: Quan desenterrem els bulbs veurem d’altres més menuts que han crescut del bulb mare. Els plantarem apart, perquè es facin grans i tinguin capacitat de florir.
