Ester Borràs Giol
L’Albiol, situat a 823 m d’alçada, se’ns presenta com una talaia damunt dels cingles de les Muntanyes de Prades que s’encaren cap al sud. Només cal arribar al poble per poder gaudir de bones panoràmiques cap al mar i les serres que queden a l’oest, del Montsià fins a la Serra de Llaberia.
Però l’Albiol també és punt de partida per a diverses excursions, que sovint passen a la vora de masos més o menys ruïnosos o, al contrari, recuperats i ben conservats. Les fonts acostumen a aparèixer en algun punt o altre dels itineraris, i pel que fa a la vegetació, és ben variada, tot i que hi predominen les pinedes.
Aquí teniu algunes de les excursions que podem fer sortint del poble mateix:
La Font Major:
Es comença seguint el GR 65.5 (també és Camí de Sant Jaume) en direcció a la Mussara, on encara veurem algun tram de camí empedrat. A la cruïlla amb el GR 172, abandonarem el GR que seguíem per agafar aquest altre en direcció a Vilaplana. Baixant, arribarem a la Font del Roure. Seguim el sender però, quan arribem a l’alçada dels Plans de Peiró, abandonem el GR, creuem la carretera i seguim les marques grogues i blaves de la Ruta dels Refugis. Ara sí, ja anem de dret cap a la Font Major, un agradable camí a l’ombra de les alzines. L’últim quilòmetre és per asfalt, però ens permetrà gaudir de bones vistes cap al Camp de Tarragona.
La Font de l’Irla:
Sortim de davant de l’església de l’Albiol, on hi ha un pal indicador del sender marcat com a PRC 20 (franges grogues i blanques) en direcció a Alcover. Passem a la vora del mas enrunat de Maideu, baixant amb cura de no perdre les marques del PR. Ja sota l’ombra del bosc (amb algun roure, aurons i alzines que van recuperant terreny als pins), el sender conserva restes del camí empedrat. Arribem al riuet de la Vall del Micanyo. Sense travessar-lo, seguim per un senderó a mà dreta encaixat entre el riuet i la muntanya, força bonic i frondós. Arribem a la Font de l’Irla. Si volem fer una volta circular, la resta del recorregut es fa per pista, enfilant-nos per la falda de la Serra del Pou. També es pot allargar anant fins a les ruïnes de l’ermita de les Virtuts, penjada sobre la vall del riu Glorieta.
La Serra del Pou:
De perfil inconfusible des de la plana del Camp de Tarragona, la serra destaca per la frondositat dels seus boscos de pi roig, alzina i boix, tacats d’alguns grèvols i també teixos. Els graus de l’Estelada i del Malpas donen accés a la part més elevada. La serra agafa el nom d’un pouet que hi ha, un clot que recull l’aigua de pluja.
