Amonarem Etxea reivindica el bou original

Aingueru Rodríguez, el màsterxef del restaurant Amonaren Etxea, és un aglutinador nat. Només una brillant ‘mente pensante’ com ell podia ser capaç de rendir un homenatge al bou gallec, amb uns excel·lents companys de viatge, com són la històrica Bodegas Osborne i el celler Dosterras de Marçà, denominació d’origen Montsant. El millor restaurant basc de la demarcació de Tarragona, situat al poble de Botarell, obsequiava recentment als seus clients amb un sopar maridatge amb la carn de bou com a protagonista.

La benvinguda va tenir un sentit record per totes aquelles persones que ens aquest mesos tan complicats ens han deixat. Aingueru és un cuiner que es vesteix pels peus, i cal lloar aquesta sensibilitat. Fets els prolegòmens, el xef basc va reivindicar davant dels comensals «el bou és un producte molt car, per això cal demanar sempre el certificat de traçabilitat de cara a certificar la seva autenticitat. Penseu que l’honradesa a la cuina és el més important, així que demaneu-lo i exigiu-lo sempre». El bou mascle és un animal castrat als cinc mesos i que es cria fins als cinc anys, moment en el que se’l sacrifica. Precisament el bou que va fer les delícies al Amonaren Etxea era un bou gallec, mestís.

El brindis amb el ‘fino’ Bailén Osborne, presentat per Fernando García Alonso, responsable de Bodegas Osborne a Tarragona, endinsava els paladars dels comensals en un «fino olorós, generós amb aroma a vainilla i avellana». L’expectació dels comensals era alta, i va quedar ben satisfeta amb el primer dels quatre plats del menú degustació: un guisote basc de Zancarrón de bou. Un guisat amb patates i carn de bou, conegut també a Euskadi per ‘jarrete o morcillo’. Un plat dels que molts comensals ja van quedar tan encisats, que van repetir per partida doble. Ben regat amb un Dosterras blanc de negres 2019, elaborat amb garnatxa negra i del que «només hi ha 1.100 ampolles i està fet amb un procés de premsat molt complicat» exposava Andreu Cardenyas, comercial del Celler Dosterras.

El rodó de bou trufat al Pedro Ximénez, ben acompanyat amb unes verduretes aromatitzades quilòmetre zero, s’obria pas com a segon plat, davant l’atenta mirada dels allí presents. Un plat maridat amb un Dosterras Santa Rosa 2019. Un vi rosat, molt gastronòmic, ideal per seure i menjar, i que vol recuperar l’antiga tradició catalana de ser una regió amb molt bons vins rosats.

La pausa després dels dos primers plats al número 1 del carrer Noguer de Botarell no la posava res vinculat a la gastronomia basca, ans al contrari. Amoña Manuela, parella d’Aingueru, ens delectava amb un majestuós gaspatxo andalús servit en copa de fino. Una autèntica delícia on quedava sobradament demostrat, els orígens culinaris i granadins d’Amoña Manuela. I és que al costat de tot gran home, hi ha una gran dona.

Un cop superat l’equador gastronòmic, Aingueru oferia al públic assistent una Picanya de bou a la pedra i moniatos. Feta molt al punt, un producte molt especial amb molt de sabor i que no necessitava d’acompanyament. El Dosterras Negre 2016, caracteritzat per la garnatxa negra provinent de dues finques diferents, una d’argila i un altra de granit, es convertia en el vi de ‘trago largo’ de la nit.

El quart i darrer plat de les jornades era el filet de bou aromatitzat a les flames. Unes flames que amb la llum apagada del menjador del restaurant, feia agafar al plat una espectacularitat d’alçada en el moment de la seva presentació. Un filet una mica madurat i acompanyat per fruites marcades a la graella per donar-li frescor al plat. El Dosterras Finca Aiguasals 2016 tancava la presentació del celler, un vi procedent d’una finca amb molta llicorella i que portava quatre anys en ampolla.  

L’excel·lent repertori de postres casolans de Manuela van convertir el moment dolç de la nit en excels, sumant-hi el Ron Flor de Canya de 12 anys de Bodegas Osborne. Un ron espectacular procedent de Nicaragua, produït prop del Volcà de Sant Cristobal, i d’una qualitat indefinible.

Sense cap mena de dubte, l’asador-sidreria Amonaren Etxea de Botarell és un restaurant que rendeix tribut a la tradició gastronòmica de les àvies i mares basques, com en el seu dia ens va explicar Aingueru Rodríguez. Un establiment en que et sents com a casa, on la cuina és real i no emmascarada. On es cerca que siguin els sentits els que et valorin cada plat, una cuina que fuig de les aparences, una cuina real de foc i producte, que com molt bé indica Aingueru «la cuina a casa nostra és de matisos, és de sensacions, és de sentits».

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.