Marta Magrinyà
Després de l’èxit de la seva anterior obra, ‘La força del vent’, l’escriptora reusenca publica la seva sisena novel·la; una investigació sobre el destí de la filla menor del tsar Nicolau II.
Què ens explica ‘On ets, Anastàsia’?
La novel·la parteix de la hipòtesi que Anastàsia hagués acabat els seus dies a Barcelona. A partir d’aquí es desenvolupa una història entre dues persones en ple 2016 arran d’aquest descobriment.
D’on sorgeix aquesta hipòtesi?
Sempre he estat una gran lectora de literatura russa com Tolstoi, que m’encanta i els Romanov sempre han tingut el gran encant dels tsars… A més a més tinc vincles personals amb Rússia i em feia gràcia parlar sobre el país en una novel·la.
La creus possible?
Si s’hagués Salvat per què no. Sempre he pensat que intentaria marxar de Rússia, evidentment: el més lluny possible. Ella s’havia educat en francés, per tant França o Catalunya, per un tema d’idioma, era factible, podia haver estat possible.
Després de les dues darreres novel·les, tenies necessitat de marxar de Reus?
Ara de Reus no volia tornar a fer-ne una de nova ja que n’he fet dues de les que estic molt contenta i van tenir molt èxit. Aquesta temàtica m’anava bé per situar-la a Barcelona. Imaginava la seva fugida pels ports d’Europa; llocs de pas de gent que va i ve. Una persona que s’estigués amagant, amb el seu salvador, hauria de trobar feines de manera ràpida i als ports, on hi ha estrangers i molt trànsit, hagués passat molt desapercebuda.
Què hi ha de tu?
Tot. Si vas repassant les meves històries, sempre vas canviant els contextos i les èpoques però sempre giren entorn de l’amor, perquè el considero un tema important amb molt de joc literari. Altres temes que també hi són sempre són la lleialtat, l’honor i els compromisos amb els nostres propis valors.
És la teva obra més diferent?
És l’única de les meves obres que transcorre a l’actualitat. Anar enrere en el temps, per mi, és més fácil com a escriptora ja que prens distància. En totes ha d’existir conflicte; al passat la vida era molt més difícil i, en el moment de novel·lar, dóna molt de marge a l’hora de ‘complicar’ la vida als personatges i generar conflicte. Avui en dia això resulta més difícil i aquesta actualitat és la diferència més important.
Quina ha estat la resposta inicial?
De moment, en el poc temps que és al mercat, molt bé. Tant a nivell de vendes com de crítiques totes molt positives. Els diversos comentaris que m’han fet denoten que la novel·la ha agradat força i em fa molta il·lusió.
És una novel·la per a tots els públics?
Crec que és per a tot tipus de públic. De fet m’ha sorprès que, per exemple, ‘La força del vent’ la llegís gent molt jove. És ben cert que hi ha una determinada franja de lectors, d’edat aproximadament de 30 anys en endavant, que llegeix més. En canvi, hi ha generacions més joves que han tingut moltes altres alternatives i no llegeix tant, si no t’hi acostumes de ben jove després costa més.
‘On ets, Anastàsia?’ sorprendrà el teu públic fidel?
Al públic que em coneix per les dues darreres novel·les de Reus ben segur que sí, ja que aquesta va més enllà; una mica més lluny. En canvi, als lectors de les tres primeres no: és tornar una mica al meu estil anterior.