Contes (1936-1968) i (1978-1992)

Pere Calders

Pere Calders és una de les figures bàsiques de la literatura catalana de postguerra. És d’aquells escriptors del qual tothom ha d’haver llegit encara que només sigui un conte. En té de molt breus, que s’empassen com un glop d’aigua… «Van dir al reu que tenia el dret d’una última voluntat, però ell respongué que passava, perquè no s’entendrien pas» [‘Qüestions de tràmit’, Invasió subtil i altres contes, Pere Calders (1978)].

Sí, Pere Calders és el contacontes per excel·lència de la literatura catalana del segle XX. De fet, és un dels més escriptors més imaginatius i creatius que ha escrit en català conscientment, perquè volia fer-ho en aquesta llengua, malgrat les circumstàncies politicosocials adverses que va haver de viure (com van ser l’esclat de la Guerra Civil i posterior exili). L’exili segur que encara el va fer créixer més com a escriptor i li va obrir les portes de conèixer altres realitats (va passar per França i per Mèxic, on va viure-hi més de vint anys); realitats que encara van enriquir més la seva prosa i van aguditzar la seva percepció del món. Calders, sí, continua sent una caixa de sorpreses!

Per això, és un goig que l’editorial Rosa dels Vents (la primera editora que el va publicar l’any 1936) hagi fet un cop de cap i ens hagi regalat dos volums il·lustrats excepcionals, en què recull tots els contes de Calders (sí, sí, tots!): Contes (19361968) i Contes (19781992) (Rosa dels Vents, 2018). No només les il·lustracions excel·lents d’Ignasi Font fan d’aquest recull de contes una regal màgic, sinó que, alhora, Rosa dels Vents ha aconseguit aplegar-hi relats inèdits! Un fet insòlit, però que atorga molt més valor a aquesta edició.

El primer volum, Contes (1936-1968), acull els textos publicats en El primer arlequí (1936), Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l’alta vall (1957), Aquí descansa Nevares (1967), Demà, a les tres de la matinada (1959) i els contes diversos inclosos a Tots els contes (1968), gran part dels quals van ser escrits a Mèxic durant l’exili (1939-1962). D’altra banda, el segon volum, Contes (1978-1992) reuneix els llibres Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s’aprofita (1983), De teves a meves: 32 contes que acaben més o menys bé (1984), Un estrany al jardí (1985) i L’honor a la deriva (1992).

Quin plaer tenir tots els contes de Calders a les mans! No us puc dir per quin dels dos volums és millor començar… ni tampoc per quin relat. Simplement, un consell: obriu un dels dos volums a l’atzar i enceteu aquest 2020 amb el doll d’imaginació amable i agraïda de Pere Calders… Val la pena! Bon any i bones lectures!