El Museu de Reus dedica una exposició a la ballarina Roseta Mauri

La ciutat de Reus dedica una exposició a la ballarina Roseta Mauri, que es podrà visitar al Museu de Reus Salvador Vilaseca a partir d’aquest dijous dia 21 de març. La mostra porta per títol “El valor de l’esforç: Roseta Mauri (1850-1923), primera ballarina de l’Òpera de París”, i s’ha organitzat en el marc dels actes commemoratius de l’Any Roseta Mauri que se celebra aquest any 2019.

La mostra s’inaugura aquest dijous, a partir de les 20:00 h, i fa èmfasi en els valors que van portar Roseta Mauri a l’èxit: l’esforç i la constància. Amb aquest lema s’han editat unes targetes com a record de l’exposició i també de l’Any Roseta Mauri que es repartiran entre els visitants. L’exposició es podrà visitar a la seu museística del raval de Santa Anna fins al dia 8 de juny i es poden concertar visites guiades trucant al telèfon 977 010 660.

Al llarg dels dies que duri la mostra, les diferents escoles de dansa de la ciutat faran diverses actuacions a la sala en homenatge a la ballarina. Les intervencions programades són les següents:

  • 13 d’abril, a les 19:00 h, Escola de Dansa del Centre de Lectura
  • 4 de maig, a les 19:00 h, Escola de Dansa i Arts Escèniques Artis
  • 11 de maig, a les 19:00 h, Escola de Dansa Núria Díez
  • 18 de maig, en horari pendent encara de concretar, participaran a l’activitat totes les escoles, amb motiu del Dia Internacional dels Museus i del Patrimoni

Continguts
L’exposició recrea una sala d’assaig de dansa amb el seu piano, una posada en escena que vol situar als visitants en el context dels continguts i també de l’època.

Al voltant de la sala d’assaig es poden anar veient imatges de la ballarina. En l’exposició s’hi inclou una zona que representa el camerino de Roseta Mauri amb els quadres i poemes dels seus admiradors.

També s’hi poden veure les úniques imatges en moviment que es conserven de la Roseta Mauri. L’exposició transporta al visitant a un pavelló de l’Exposició Universal de París de 1900 on, sota el rètol de “Phono-Cinéma-Théatre, es projecta com a innovació tecnològica imatges amb so i s’hi pot veure a la Mauri ballant el pas de la Mikagouva.

Es calcula que en aquell moment ella tenia cinquanta anys i ja havia abandonat els escenaris, malgrat que encara era professora de l’Escola de Dansa de l’Òpera de París.  Aquesta filmació dura uns dos minuts i és un document de gran valor i inèdit. Des de 1900, va ser guardada i conservada per l’Arxiu Gaumont Pathé, fins que al llarg del 2017, aquestes imatges van ser  restaurades, amb la col·laboració de la Cinémateque Française.

Per acabar,  i com a record de l’exposició,  els visitants es poden  fer una selfi amb la ballarina.

La vida de la ballarina
L’exposició és un passeig cronològic per la vida de Roseta Mauri. Una trajectòria vital ascendent impecable, ple d’esforç, valentia i èxit.

Era filla de Carmen Amada Segura, d’origen mallorquí, i del reusenc Pere Rafel Jaume Mauri ballarí del cos de ball del Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 1848, que va ser el seu primer mestre. La primera formació, la va rebre del prestigiós coreògraf i ballarí belga Henri Dervine  quan aquest va estar treballant al Liceu el 1862.

Va fer el debut a Mallorca i a Reus, al teatre el 1865 i el 1866 es va incorporar al Teatre Principal de Barcelona. El 1870 va actuar a Hamburg, i féu escala a París, on va estudiar ball a l’Acadèmia de Coreografia de Madame Dominique a París.

De retorn a Barcelona el 1870, va continuar al Teatre Principal, on va actuar en el ballet “La hija del aire” i a la sarsuela “Flama o La filla del foc”, amb un gran triomf. Aconsegueix un contracte per actuar a la Scala de Milà (1872-1873) i  el desembre de 1873 es converteix en la primera ballarina al Liceu de Barcelona.

Roseta Mauri va començar un període d’intensa activitat a l’estranger actuant a Berlín, Triestre, Viena, Roma, Torí i retorna al Teatre Circ Barcelonès, i va la seva darrera actuació a  Catalunya. El 1877 és  contractada pel Teatre de l’Òpera de París, on cada vegada aniria fent més gran la seva fama, fins a arribar a primera ballarina de l’Òpera de París el 1878.

A més de gran ballarina fou creadora de balls, i va participar-ne en alguns com “La Farandole”, “La Tempete”, “Le Rêve”, “La Maledetta”, “L’etoile” o “Sylvia”, entre d’altres. En destaca especialment “La Korrigane” amb més de 100 representacions fetes a l’Òpera de París.

La seva darrera actuació va ser el 1897 amb l’obra “L’Etoile” amb la qual es va retirar. El 1898 encara que va  continuar com a professora de dansa, formant bona part de les grans ballarines parisenques de començament del segle XX.

Sembla que era una persona decidida i treballadora. Mai va ser una bellesa, però el seu perfil correcte, la seva figura proporcionada i aplomada i la gràcia dels seus moviments, van contribuir perquè els seus triomfs es multipliquessin i s’estenguessin arreu. A més, l’agilitat i la duresa elàstica de la seva tècnica sobre uns forts turmells, ja des d’un principi, van ser excepcionals.  La crítica de la premsa de l’època n’elogia el virtuosisme i la versatilitat, l’excel·lència en l’execució dels moviments, així com també l’expressivitat del seu rostre.

Pel seu caràcter i personalitat va ser font d’inspiració de nombrosos artistes: Edgar Degas,  Edouard Manet, León Bonnat, Zorn, etc.

Roseta Mauri va morir el desembre de  1923, als 73 anys d’edat, i està enterrada al cementiri de Montparnasse en una tomba familiar.