ECIR, Escola de Cinema de Reus
L’Escola de Cinema de Reus, ECIR, celebra el seu 10è aniversari. Parlem amb el seu director, Daniel Villanueva, sobre aquesta dècada i sobre els seus propers projectes.
Quin és l’origen de l’ECIR?
Sent jove em vaig adonar de les mancances que tenia el territori en la formació audiovisual; per a tot havies d’anar a Barcelona. Amb els anys t’adones que faltava un caldo de cultiu que generés il·lusió a la gent d’aquí per fer curtmetratges. Això no ho teníem i em semblava transcendental per algú que despertava a la seva curiositat cinèfila. Va arribar el moment en què vaig decidir que era l’hora; vam guanyar el Goya produint el curt ‘El barco pirata’ i vaig fer un pas endavant.
Com es trenca aquesta dinàmica de no mirar més enllà de Barcelona?
Continua costant. Barcelona no només és una marca, té escoles de reconegut prestigi amb més de 20 anys d’experiència. No és fàcil ni ho serà: nosaltres estem treballant per trencar aquest statu quo i perquè la marca de l’Escola de Cinema de Reus sigui tan gran que la gent s’oblidi de la importància que pot tenir Barcelona. Tenim un projecte de qualitat, amb més de 10 anys, en què els alumnes puguin formar-se d’una mà amiga, aquest és l’esperit de l’ECIR: és una escola petita, però propera que no entén de limitacions: ens hem plantat als Goya, a Cannes, a Hollywood i hem guanyat premis importants. Hem fet coses molt envejables. Tot això seria impensable si no ens haguéssim decidit a obrir l’escola.
Hi ha un abans i un després del curt ‘Timecode’?
En termes d’imatge i reconeixement evidentment que sí, tenim una credibilitat i un prestigi reconeguts internacionalment. Que aquest projecte, que va néixer al Barri del Carme, tingui el prestigi que té és per estar molt orgullosos. Hem picat molta pedra durant deu anys i ara hem d’aprofitar aquesta sinergia.
Quin és el perfil de l’alumne de l’ECIR?
És aquell que veu la vida a través d’una càmera. Camina pels carrers i veu històries i necessita explicar-les; viure a través d’elles i poder explicar qui és com a individu. No tothom que passa per l’escola té aquest cuquet, però el qui el té sap que ha trobat el seu lloc i està disposat a aprofitar-ho al màxim. La nova formada de cineastes que surten de l’escola estan demostrant que han entès com es fa el cine i que estan disposats a lluitar pels seus somnis. Han entès que l’audiovisual és la manera d’arribar al món i ho han fet amb històries que importen. Sempre hem tractat de formar cineastes que expliquin històries que puguin canviar el món.
Quina és la vinculació amb els alumnes després de deixar l’escola?
Poden venir a fer classes com a professors a l’escola i com a productora, ECIR Films, ells hi poden estar vinculats tota la vida. La productora, avui en dia, és un nadó que ha de créixer: actualment té capacitat per a la producció de curtmetratges, però està pensada perquè el dia de demà faci el salt al llarg.
Quin és el futur de l’ECIR?
El futur passa per enfrontar-nos al primer llargmetratge. Portem quasi 40 curts, hem passat de fer un curt anual a un per alumne, que per nosaltres va ser un gran repte, i ara hem de perdre la por a rodar llargmetratges. Estem en una zona molt fèrtil en l’àmbit audiovisual, però no ens ho hem cregut. Volem convertir el territori en un punt d’atracció audiovisual.
