Planta provinent dels boscos tropicals molt humits d’Amèrica Central i del Sud, fins a Perú i Bolívia. És epífita, és a dir, que viu al damunt dels arbres, que presenta una espècie de tija, formada per la base de les fulles imbricades, que pot arribar als mig metre d’altura durant la floració. Les fulles, de fins a 40 cm, tenen forma d’espasa, són planes, glabres, creixen en estrella des de la roseta basal formant un got en el centre, on emmagatzema aigua. L’escapo està format per bràctees de color taronja i roig coronat per la inflorescència simple amb flors erectes i sèssils, de pètals blancs, efímeres i difícil de veure fora de l’hivernacle. El fruit és una càpsula. És una planta fàcil de cultivar si es rega adequadament, mantenint el receptacle central sempre amb aigua neta i fresca i on ha d’afegir-se l’adob. El substrat, en canvi, a penes es regarà per evitar que es podreixin les arrels que tenen una funció purament de sosté, d’ancoratge de la planta. Cal evitar el sol directe, però li agrada la llum abundant perquè els colors de les bràctees es conservin en tota la seva esplendor. Requereix temperatura suau i molta humitat ambient pel que és aconsellable polvoritzar aigua descalcificada sobre les fulles. La guzmània s’utilitza en interiors, per a decorar la casa, centres comercials o edificis d’oficines. Pot confondre’s amb altres bromeliàcies de got com Nidularium innocentii, però aquesta última no desenvolupa peduncle floral i les fulles tenen el marge dentat. Multiplicació per separació dels fillols que apareixen en la base de la planta mare. No convé separar-los fins que estiguin prou desenvolupats.
Pep Aguadé
Naturalista
