La Memòria Econòmica de Tarragona 2021 ha estat presentada a la Cambra de Comerç de Reus per la seva directora, Carme Poveda, juntament amb el catedràtic de la URV, Agustí Segarra, que ha presentat l’article monogràfic: “Els fons Next Generation en l’ecosistema d’R+D+I del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre”. L’acte ha estat presidit pel president de la Cambra de Comerç de Reus, el Sr. Jordi Just, el president de la Cambra de Comerç de Valls, el Sr. Josep Maria Rovira, i el Director Gerent de la Cambra de Comerç de Tortosa, el Sr. Francesc Minguell.
L’economia tarragonina registra un creixement econòmic molt positiu el 2021, però només recupera parcialment la caiguda registrada el 2020
L’economia de la demarcació de Tarragona va créixer un 6,5% el 2021, segons estimacions pròpies, després de caure intensament el 2020 (-11,4%). És la segona província que registra un major creixement el 2021, després de Girona, degut sobretot ala recuperació de sector turístic.Com a resultat d’aquesta evolució positiva de l’economia, el nombre d’empreses tarragonines s’ha recuperat intensament i frega les 25.000 al maig de 2022, aproximant-se a la xifra de maig de 2019, després de la intensa reducció patida durant el 2020.
El balanç de l’ocupació és més positiu en l’economia de les Terres de l’Ebre que al Camp de Tarragona però en els dos casos s’han recuperat xifres precrisi
Els ERTO han permès que la intensa caiguda del PIB de 2020 no s’hagi traslladat amb la mateixa intensitat en l’ocupació, i que la recuperació del mercat laboral hagi estat molt ràpida. De fet, el 2021 les afiliacions van créixer un 5,1% al Camp de Tarragona (després de caure un 1,7% el 2020) i un 3,7% a Terres de l’Ebre (no van caure el 2020). El primer trimestre de 2022 ha continuat la intensa recuperació del mercat laboral i s’ha assolit un màxim històric de 41.445 afiliacions a les Terres de l’Ebre, que suposa un augment del 10,3% respecte al març de 2019, mentre que al Camp de Tarragona s’ha arribat a 187.894 afiliacions, un 4% més que al mateix mes de 2019.
La internacionalització de l’empresa de Tarragona continua forta i resilient a la pandèmia.
El 2021 les exportacions de Tarragona han augmentat el 30,6% respecte al 2020, un percentatge superior al 21,5% registrat pel conjunt de les exportacions catalanes. Aquesta evolució tan positiva s’explica per la intensa recuperació, després de la caiguda de l’any anterior, de les exportacions de productes químics (+45%) i petroli (+120%), que conjuntament representen el 43% de les exportacions totals a Tarragona. Però també han augmentat les exportacions d’altres béns d’equipament (6,8%), de preparats alimentaris (2,7%) i de fruites, hortalisses i llegums (8,4%). Els primers quatre mesos de 2022, ha continuat la tendència expansiva amb un creixement interanual acumulat del 20%, superior al 14% registrat pel conjunt de Catalunya. A més, el nombre d’empreses exportadores regulars a Tarragona ha augmentat el 2021 fins a un màxim històric de 1.063.
Les Terres de l’Ebre és la marca turística que menys s’ha vist afectada per la Covid-19
El 2021 les Terres de l’Ebre van rebre 221,8 mil turistes allotjats en hotels, el 73% dels que van venir el 2019. Aquest és el percentatge de recuperació més alt de les nou marques turístiques catalanes. En el cas de la Costa Daurada, va rebre 1,62 milions de turistes, el 61% dels que hi ha haver el 2019, un percentatge en tot cas superior al de Barcelona i la Costa de Barcelona, que han estat els territoris més afectats per la caiguda del turisme estranger.
En els primers cinc mesos de 2022, el nombre de turistes a la Costa Daurada ja està només un 3% per sota del que hi va haver en el mateix període de 2019, i en el cas de les Terres de l’Ebre és un 3,4% superior. Si continua aquesta tendència tan positiva és molt probable que aquest estiu es recuperin les xifres de turisme que hi va haver el 2019, que va ser un any rècord.
Perspectives econòmiques més incertes per al 2022
Més enllà del balanç de 2021, les perspectives econòmiques per al 2022 són cada vegada més incertes per l’elevada inflació i les pujades de tipus d’interès que ha anunciat el BCE. La resolució de la crisi dependrà de factors externs, fonamentalment de la guerra d’Ucraïna, però també de factors interns, com ara la capacitat per evitar que la inflació es torni estructural i l’actuació dels poders públics per alleugerir els costos de la crisi. Tanmateix, també hi ha elements per ser optimistes. Els fons Next Generation és el major paquet fiscal de la història a Europa, i significarà un desemborsament de recursos de 140.000 M€, equivalent a l’11% del PIB espanyol. Però perquè aquest instrument tingui un veritable efecte transformador sobre el teixit productiu català, cal una distribució territorial justa, una selecció de projectes competitiva, major col·laboració públicoprivada i una gestió pública més àgil i coordinada entre administracions.