Més de 450 alumnes d’escoles i instituts ompliran els carrers el 18 de desembre seguint la petja de Pere Caselles

Més de 450 alumnes de diferents escoles i instituts de Reus sortiran als carrers el pròxim 18 de desembre al matí per descobrir i estudiar l’obra de l’arquitecte Pere Caselles. Això serà a través de l’activitat “Cerc@selles”, una experiència didàctica que resseguirà onze indrets geolocalitzats que els nois i noies hauran d’anar recorrent per conèixer i endinsar-se en la prolífica trajectòria de qui va ser arquit ecte municipal de 1891 a 1936.

A través d’un seguit d’activitats programades en el marc de l’Any Caselles, Reus dedica aquest 2018 a recordar i estudiar la vida i l’obra de l’arquitecte Pere Caselles Tarrats (Reus, 1864-1936), un dels principals responsables de la transformació urbanística de la ciutat en l’ampli període que va de finals del segle XIX fins al primer terç del XX amb una obra extensa i força estesa arreu de la ciutat (habitatges, escoles, espais industrials, equipaments municipals…).

Des del Centre de Recursos Pedagògics del Baix Camp (CRP, Departament d’Educació), amb la col·laboració de l’Àrea TAC-STEAM (Tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement) dels Serveis Territorials d’Educació a Tarragona, el Museu Salvador Vilaseca i la Regidoria d’Ensenyament i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus, s’ha promogut l’activitat commemorativa “Cerc@selles” adreçada a l’alumnat de Cicle Superior d’Educació Primària, d’Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat. A més, hi col·laboraran 40 estudiants de l’Institut Salvador Vilaseca com a voluntaris per fer possible l’organització de l’esdeveniment, en el marc dels seus estudis de servei a la comunitat.

Tal i com explica la regidora d’Ensenyament i Política Lingüística, M. Dolors Sardà, “l’objectiu de la proposta és apropar l’alumnat a la figura de Pere Caselles i Tarrats, així com al seu entorn, tant el més proper com el més llunyà, tot buscant l’arrelament i la creació de vincles amb el territori”. En aquest sentit, la responsable del Centre de Recursos Pedagògics del Baix Camp, Francesca Segarra, destaca que aquesta experiència es realitzarà mitjançant un joc de preguntes col·laboratiu, competencial, transversal i interdisciplinar. Per la seva part, la tècnica del CRP Natàlia Real, explica que durant l’activitat els nois i noies disposaran d’un passaport que hauran d’anar segellant a cada un dels onze punts de l’itinerari fins a completar-lo. En finalitzar la ruta es far&agr ave; la trobada dels diversos grups participants a la plaça del Mercadal, on es realitzarà un mosaic humà multicolor en homenatge a Pere Caselles, en el qual intervindran els 450 joves dels vuit centres educatius que s’hi han inscrit.

Les escoles i instituts que participaran en la jornada (a banda de l’Institut Salvador Vilaseca) són l’Escola Marià Fortuny, l’Escola Montsant, l’Escola Pompeu Fabra, l’Escola Isabel Besora, l’Escola Puigcerver, el Col·legi Maria Rosa Molas, el Col·legi Sant Josep i l’Institut Roseta Mauri.

Recursos tecnològics
Es tractarà, doncs, de conèixer i reconèixer la seva obra utilitzant els recursos tecnològics que mSchools posa a l’abast del món educatiu, a través de l’aplicació mòbil de Geolocalització MHM (Mobile History Maps). Seguint les pistes proposades, els alumnes aniran trobant algunes de les construccions més representatives de Pere Caselles.

En una fase posterior també es farà un concurs fotogràfic a partir de les imatges fetes per l’alumnat i del qual se’n farà difusió a través de les xarxes socials. Des del CRP es subratlla que l’App que s’ha creat a través de Mobile History Maps quedarà disponible a Internet de manera oberta perquè qualsevol persona o centre educatiu interessat en pugui fer ús. D’aquesta manera, la feina realitzada i la informació recollida quedarà com a llegat en el marc de l’Any Caselles 2018.

Onze espais de referència
Amb aquesta experiència l’alumnat, en grups i acompanyat per docents de diferents àmbits, recorreran un escenari amb onze punts geolocalitzats, amb el punt inicial del recorregut a la Sala Quatre del Museu de Reus de la Plaça Llibertat (on es pot visitar l’exposició “Pere Caselles, arquitecte”) i amb el punt final a l’Ajuntament de Reus (Plaça Mercadal). L’activitat es portarà a terme a partir de les 10:00 h. Els onze punts de l’itinerari que s’hauran de descobrir són els següents:

  • Monument al general Joan Prim i Prats (base del monument). Plaça de Prim.
  • Museu Salvador Vilaseca. Raval de Santa Anna, 34.
  • Biblioteca Central Xavier Amorós (antic escorxador municipal). Carrer de l’Escorxador.
  • Escola Prat de la Riba. Avinguda de Prat de la Riba, 36.
  • Escola Pompeu Fabra. Carrer de Sardà, 23.
  • Estació Enològica. Passeig de Sunyer, 4-6.
  • Casa Tarrats. Carrer de Sant Joan, 11.
  • Casa Laguna. Carrer de Monterols, 15.
  • Casa Anguera. Raval de Sant Pere, 43-45.
  • Casa Munné. Carrer de Jesús, 42.
  • Casa Punyed. Carrer de Llovera, 47-49.

Pere Caselles i Tarrats (Reus 1864 – 1936)
L’arquitecte Pere Caselles i Tarrats, format a Barcelona, va obtenir el títol l’any 1889 i l’any següent ja exercia com a suplent de l’arquitecte municipal de Reus. Va obtenir la titularitat de la plaça d’arquitecte municipal de Terol, si bé al cap de pocs mesos, el 1891, accedí a la de Reus, en morir el titular anterior, l’arquitecte Sebastià Cabot.

Els primers anys d’exercici projectà diversos edificis (casa Tarrats, casa Homdedéu…) que si bé estan encara sotmesos a llenguatges precursors del modernisme, tant de factura eclèctica com neogòtica reflex de la seva recent formació, sí que evidencien, però, la capacitat creadora i cultural del seu autor. Per la seva condició d’arquitecte municipal entra en contacte i col·labora amb Lluís Domènech i Montaner a l’Institut Pere Mata, i serà a partir d’aquesta relació que adoptarà els mecanismes i ressorts adscrits al llenguatge modernista.

Projectista i constructor prolífic d’equipaments i habitatges, conforma amb la seva obra el gruix més important del paisatge urbà modernista de la ciutat.

Destaquen especialment dos equipaments construïts al límit de la ciutat en aquell temps: l’Estació Enològica, conjunt que aglutina magatzems, espais de treball i habitatge, i el conjunt escolar Prat de la Riba, sorprenentment articulat sobre el carrer Prat de la Riba, i no sobre el mateix passeig. Són exemples projectats clarament des dels aspectes funcionals reforçats amb l’oportuna ornamentació i ús dels oficis característics, construïts amb una claredat i racionalització admirables.

Evolució
Posteriorment, i ben entrat el segle XX, la seva obra evolucionarà cap a postulats del que en l’actualitat entenem com a noucentisme, mantenint però el mateix nivell de qualitat en la seva producció arquitectònica.

Amb tot, fruit de la implicació total que significa el període modernista en la construcció de la ciutat, i a partir de l’estreta col·laboració entre promotors, creadors, mestres d’obres i oficis, es perllonga durant un cert temps, amarant la ciutat de tot un estoc molt important d’obres que es podrien qualificar d’un segon nivell, i que sobre estructures arquitectòniques absolutament senzilles s’hi apliquen solucions decoratives i competitives d’acord amb la moda estètica heretada. Cal entendre, però, que molts d’aquests casos són només una transformació epidèrmica de l’arquitectura , sense atendre a cap altre valor d’aquesta.

Bona part de l’arxiu privat de Pere Caselles va ser destruït durant l’assalt del seu despatx el 1936, el mateix dia que fou assassinat (28 de juliol de 1936).

Més de 450 alumnes d’escoles i instituts ompliran els carrers el 18 de desembre seguint la petja de Pere Caselles
Puntua aquest article!