Nerea Pallares
És especialment rellevant que Periscopi hagi traduït al català la primera novel·la d’una autora jove de Lugo, Nerea Pallares, que sota el títol de Punt d’aranya ens regala un relat que ens endinsa en un univers amarat de la força dels rituals antics tamisats per la lucidesa d’una mirada contemporània.
Ambientada a Camariñas, a la Costa da Morte, Punt d’aranya (Periscopi, 2026), comença amb un fet tràgic que sacseja les dones del poble i les empeny a recuperar un ritual oblidat: la invocació de les tres aranyes, unes figures mitològiques que recorden les parques gregues i que tenen el poder de teixir i desteixir els destins humans. L’Ari, una jove que arriba al poble per treballar al museu, es converteix en el fil conductor de la trama i ens permetrà accedir a aquest univers en què realisme i mite conviuen amb absoluta naturalitat. De fet, la màgia i les creences no apareixen a la novel·la com a elements exòtics o esperpèntics, sinó que, ja ho veureu, es converteixen en mecanismes socials i relacionals: són una mena de medecina col·lectiva que repara allò que la comunitat ja no pot sostenir gaire més. En certa manera, l’atmosfera que es crea a Camariñas recorda lleument la de novel·les com I del cel van caure tres pomes, de Nariné Abgarian (Comanegra, 2021), o Teoria general de l’oblit, de José Eduardo Agualusa (Periscopi, 2017), que, tot i situar-se en territoris ben distants unes de les altres, comparteixen aquesta capacitat de convertir la quotidianitat en un entorn espaciotemporal en què allò simbòlic i allò real es donen la mà.
Tot i la presència dels elements mítics, Punt d’aranya és un relat profundament polític. Presenta la rebel·lió de les dones com una resposta a les estructures patriarcals que han modelat Camariñas durant generacions. Són les veus, els silencis i els gestos col·lectius els que articulen aquesta crítica sociocultural, la qual cosa fa que el relat sigui emotiu i reivindicatiu a la vegada fins al punt que, inclús, per la força que té, revoluciona els lectors… Sens dubte, és un text que arriba.
Punt d’aranya, de fet, té una trama delicada i minuciosa, com si hagués estat elaborada per les mans precises d’una puntaire experimentada que aconsegueix unir una vintena de veus en un relat breu i dens, en què cada capítol encaixa. No és estrany, doncs, que fos mereixedora del premi García Barros 2025.
Bona lectura!
Mònica López Bages
Filòloga Catalana
