Herba nativa de la Mediterrània oriental, perenne, amb arrels tuberoses compostes per petits tubercles allargats units per la part superior, i tiges erectes de fins a 45 cm d’alçada, piloses, poc ramificades. Les fulles basals solen tindre tres lòbuls i els segments lobulats o dentats, amb llarg pecíol; les fulles caulinars són més profundament dividides. Les flors poden ser simples o dobles, de 3-4 cm de diàmetre, amb molts pètals, de color vermell, rosat, groc o blanc, que semblen roses. Fruit en polinúcula cilíndrica formada per núcules comprimides, amb bec arquejat. Poden suportar gelades lleugeres amb temperatures de fins -10 °C. Prefereix ple sol o mitja ombra i un substrat ric, solt i ben drenat. Es conrea molt en test per terrasses i balcons, en massissos de flor plantats ben junts, i en parcs i jardins, així com flor tallada, perquè dura molt. Hi ha diversos conreessis com ara Bloomingdale, Picotee, Pot Dwarf i Superbissima. Multiplicació la farem mitjançant la divisió de les arrels. Cal treure els tubercles després de la floració i mantenir-los en un lloc sec i fresc fins a la tardor o principi d’hivern que tornarem a plantar-los, després de tenir-los migdia en remull, per a gaudir de les seves flors a la primavera. Si volem sembrar les llavors, cal fer-ho a finals d’estiu o principis de la tardor en substrat humit, sense cobrir-les. En dues o tres setmanes hi haurà plantetes que haurem de preservar del fred fins que les traslladem al lloc definitiu a la primavera. És sensible a fongs i pot patir plagues d’àfids.
Els croats de Sant Lluís van descobrir aquesta planta a Terra Santa i la van introduir a França, tot i que va ser sota el regnat del sultà turc Mohammed IV quan es va estendre el seu cultiu als jardins.
Pep Aguadé
Naturalista
