Salou treballa en la museïtzació del jaciment arqueològic de la Cella

L’alcalde de SalouPere Granados, acompanyat del regidor de Serveis Culturals, Xavier Montalà, i de l’arquitecte municipal Josep Maria Ferran, ha visitat el jaciment de La Cella, l’antiga Kallipolis, segons els arqueòlegs, on un grup d’estudiants del grau d’Història i Història de l’Art i Arqueologia de la URV ha treballat la setmana passada en el marc d’un curs d’arqueologia organitzat per la URV, sota la direcció d’Ivan Cots i de Jordi Vilà, membres del GRESEPIA.

Després d’un parell d’anys d’estar aturades les excavacions al jaciment, enguany s’ha recuperat la part d’intervenció arqueològica. Una labor que ha anat acompanyada d’un curs d’arqueologia adreçat a l’alumnat participant, i que ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Salou.

L’alcalde de Salou qualifica com de “molt important el jaciment de La Cella”, ja que “forma part de la història antiga del municipi i és dins del programa de recuperació del nostre patrimoni històric”.

Granados lamenta, tanmateix, que a la dècada dels anys 70, a causa de l’extracció de pedra per a l’ampliació del Port de Tarragona, “es va destruir la part del jaciment més propera al mar i totes les estructures defensives de la Tossa Alta, provocant un mal irreparable al patrimoni”. Per aquest motiu, considera que l’Autoritat Portuària té un deute amb el municipi de Salou. “En aquest sentit, l’Autoritat Portuària col·labora amb l’execució del Camí de Ronda, amb la recuperació i obertura al públic de les restes defensives de la Guerra Civil, i dels entorns naturals i miradors inclosos en el seus terrenys”.

Excavacions arqueològiques al jaciment protohistòric de La Cella

Les excavacions al jaciment de La Cella han estat realitzades en uns “àmbits” de la part residencial de l’assentament, de considerables dimensions i adossat a la muralla oest. Les restes arqueològiques són d’entre el 450 i el 250 a.C. El poblat va ser abandonat, pacíficament, als voltants de l,any 250 a.C., abans de l’arribada dels romans a la península.

Parlem d’una ciutat eminentment comercial, segons explica el doctor Jordi Diloli, director del GRESEPIA, perquè la mercaderia arribava per mar, de diversos punts del Mediterrani. Es distribuïa, comercialitzada o s’intercanviava des de Kallipolis. “Era una ciutat internacional en la què s’hi han trobat estructures constructives de tipologia grega o púnica i materials provinents de Massàlia, Cartago, la costa de l’actual Llevant i Andalusia, i també Eïvissa. Una comunitat mixta on hi podien haver conviscut grecs, cartaginesos i ibers, aquests darrers, els habitants oriünds de la zona”, assenyala el professor de la URV.

Cal dir que tot fa pensar que aquest jaciment és el que queda de l’antiga ciutat glossada per Rufus Festus Avienus en la seva “Ora maritima”, del segle IV d.C., quan recupera una descripció molt antiga de la nostra costa. Parla d’una ciutat situada entre Salauris i Tarrakon, i que seria Kallipolis (ciutat bella, en grec), una vila rica i important, situada sobre muralles molt altes (els penya-segats d’aquesta part del Cap de Salou), que tindria el mar a un costat i uns grans espais llacunars, rics en peixos (els aiguamolls de les planes, a llevant del Cap). Les coincidències son clares.

A nivell arqueològic el jaciment es coneix com Punta de La Cella o La Cella. Es troba situat a l’extrem Est del Cap Salou, en el límit entre allò que és propietat municipal i allò que és propietat de l’autoritat portuària, i la seva importància radica en el fet que en tot el territori del Camp de Tarragona no n’hi cap cap altre de característiques similars. “El que sí que hi ha són poblats ibèrics, més o menys grans, però no són el mateix”, segons el parer de Jordi Diloli, que remarca que “la part de jaciment que correspon a l’autoritat portuària encara no està excavada”. La intervenció arqueològica sobre aquest sector pot ser determinant per ampliar el coneixement sobre l’antiga “polis”.

D’altra banda, Salou participarà als propers programes de sostenibilitat turística que convoca l’Estat, a través del Ministeri i secretaria de Turisme. En aquest sentit, s’esperen les noves convocatòries en les què prevalgui la recuperació del patrimoni i la seva reconversió en un producte turístic, segons argumenta l’alcalde, que creu que és important que “els salouencs i salouenques coneguin quin és el seu passat i la seva història” així com que “els nostres visitants puguin gaudir el patrimoni cultural com a una nova oferta turística”.

Granados fa referència, concretament, a la iniciativa “Un passeig per la història de Salou”, un projecte en què s’està treballant i que inclou informació des de la prehistòria, passant per Kallipolis, l’Edat Mitjana, la pirateria al segle XVI, l’activitat portuària dels XVIII; l’estiueig a Salou de 1900, la Guerra Civil espanyola, el boom dels 60, la consolidació d’una ciutat… Aquesta ruta té com a fil conductor la relació de Salou amb el mar i la navegació, i va lligada al Camí de Ronda, “a través del qual es pot gaudir d’un paisatge increïble i descobrir tota la recuperació mediambiental i la història del municipi salouenc”.

Programa de les actuacions

Actualment, l’Ajuntament de Salou participa en treball de recerca realitzat per la URV i subvencionat amb fons europeus, consistent en la socialització del jaciment, a través de la visita virtual.

Continuant amb la recerca, el consistori ha participat amb 4000 euros anuals en quatre campanyes. L’actual és la darrera d’aquest projecte.

Pel que fa a les consolidacions de part de les zones del jaciment ja excavades, s’han pogut fer gràcies al pressupost d’inversions, que ha destinat uns 30.000 euros anuals, durant els darrers quatre anys.

La consolidació i museïtzació prevista en el proper any 2022 costarà uns 60.000 euros. El Departament de Cultura de la Generalitat hi participarà amb una subvenció de 17.500 euros.

Es consolidaran les restes arqueològiques corresponents a tot el sector central del jaciment excavat fins ara. La qual cosa vol dir que es podran fer visitables, perquè les parets quedaran protegides de l’acció humana i també de l’erosió per causes climàtiques.

La segona part de l’actuació a La Cella per a l’any vinent és la col·locació de rètols explicatius i la instal·lació de la senyalèctica, atès que es va arribar a un acord amb la Generalitat perquè aquest important jaciment participés de “La ruta dels Ibers”, on hi ha inclosos els jaciments més importants de l’època preromana de tot Catalunya.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.