Galeria Anquins
Enguany la Galeria d’Art Anquins celebra el seu 50è aniversari. Parlem amb la seva directora, Pepa Quinteiro, sobre aquesta important i dilatada trajectòria.
Què se sent en arribar a aquest aniversari?
Molta satisfacció ja que per a una galeria d’art no és gens fàcil. És una feina molt maca però complicada. Estem molt contents; som l’única galeria de fora de Barcelona que ha aguantat tant temps.
Quina valoració fas d’aquests anys?
Han passat molt ràpid. Els meus pares van inaugurar la galeria l’any 1973 i van ser molt valents en crear un espai com aquest. Jo fa 30 anys que hi soc, seguint els seus passos. És un espai petit, amb una visió no només local, que ha volgut obrir-se al món i per on han passat moltíssims artistes. Hem fet més de 600 exposicions, hem promocionat els artistes fora de la galeria, principalment a Europa en 70 fires, i hem treballat molt per l’art. Gràcies als concursos de pintura jove que vam organitzar durant molts anys hem descobert diversos nous artistes. Hem fet que moltes persones se sentin motivades per l’art i crec que hem mantingut una trajectòria coherent: amb artistes molt diferents tal com és el món.
I la celebració?
L’hem plantejat amb una programació especial durant tot l’any. L’hem començat amb l’exposició que tenim ara ‘Natura diversa’ de Modest Cuixart, un dels artistes més emblemàtics de la galeria. Després tindrem l’exposició ‘Vincles’ en què participen els 50 artistes que actualment estan vinculats a Anquins i que es podrà visitar a Cal Massó a partir del 24 de març, la data en què es va obrir la galeria fa 50 anys. Posteriorment, una exposició de l’escultor Jesús Cuirà, un dels artistes que va descobrir la galeria, i, passat l’estiu, farem el centenari de l’artista reusenc Morató Aragonès. I finalment dues exposicions de dos dels artistes més punters de la galeria. També estem preparant un llibre, titulat ‘Crònica d’una galeria d’art particular’, redactat per la periodista Tate Cabré, en què es recullen les diferents etapes de la galeria.
Quin és el perfil del públic d’Anquins?
Hi ha de tot. Persones fidels que venen a cada exposició, també de fora, i d’altres que venen atretes per alguna exposició o artista en concret: és variable. El perfil és ampli i inclou diverses generacions. Darrerament, hem fet diferents actuacions en l’àmbit escolar, amb diverses visites d’alumnes que no coneixien la galeria, fet que resulta molt enriquidor.
El públic de Reus i voltants és expert en art?
Té una sensibilitat important per l’art. Som una ciutat culturalment molt viva i històricament sempre hem tingut molts referents d’artistes i d’espais artístics i culturals. El que potser resulta difícil és arribar a tothom i especialment a les noves generacions, ens agradaria que vingués molt més públic presencial a la galeria. Els darrers anys hi ha hagut un gran canvi: hem passat del públic presencial al públic online. Ens agradaria que el públic local ens visités molt més.
Com es pot incentivar el públic per aconseguir-ho?
D’una banda, oferint exposicions que tinguin interès per un públic ampli i divers, que és el que intentem. Aquestes exposicions estan obertes a tothom i quan ve el públic surt molt satisfet. S’ha d’eliminar aquesta barrera que hi ha a vegades en el moment d’entrar en una galeria d’art. I per una altra, oferim diferents actuacions, a part de les inauguracions: vermuts amb l’artista, que són més distesos i interessants, visites comentades i tallers familiars amb l’objectiu que el públic es deixi endur per l’art. Som un espai gratuït i obert a tothom.
