‘Terra somnàmbula’ Mia Couto, per Mònica López Bages

Terra somnàmbula’ Mia Couto

Us heu plantejat mai si ens queda prou lluny Àfrica per sentir-nos-en tan diferents? Coneixem prou la realitat actual dels països africans? I en sabem la història més recent? Què en sabem de l’autèntica Àfrica? Potser no és una realitat que ens agradi de veure, però no perquè girem la vista cap a un altre costat desa pareixerà. Per això, una bona opció per aproximar-nos-hi és sempre la literatura, que potser sí que és ficció, però sovint ens deixa amb la mel als llavis i amb ganes de saber-ne més. Us hi animeu? Terra somnàmbula (Edi- cions del Periscopi, 2018), del moçambiquès Mia Couto, és una novel·la deliciosa —si ja us heu llegit La confessió de la lleona (Edicions del Periscopi, 2016) del mateix autor m’entendreu— que pre- senta un univers fascinant, malgrat que té  de teló de fons una guerra; concretament la guerra civil que Moçambic va viure a la dècada dels vuitanta del segle passat. Sí, la guerra (i així se’ns mostra en la novel·la) és un autèntic malson! Camps arrasats, mort, dolor, devastació… en són les conseqüències i el vell Tuahir i el petit Miudin- ga malden per escapar-se de tot plegat. Fugir és l’única opció de sobreviure. Per a ells, un simple autobús calcinat es convertirà en el refugi idoni, en el qual no només trobaran aixopluc físic, sinó també un suport anímic inesperat: de fet, hi descobriran uns quaderns autobiogràfics entre les pertinences de Kindzu, un viatger de l’autobús que no va sobreviure l’atac. La curiositat pròpia de l’ésser humà i la necessitat de lle- gir o contar històries en els moments més cruels i durs de la vida converteixen Muidinga en l’encarregat de donar-nos a conèixer què relaten aquests fragments: vivències que s’aniran entrecreuant amb les experiències de Tuahir i el mateix Miudinga. Així és com Mia Couto teixeix un entramat d’històries entrellaçades, de mons que se sobreposen, de vides curiosament  paral·leles, que transporten el lector a un univers mític que ens condueix cap a l’essència d’Àfrica.

Mia Couto és un mag de les paraules i, per fer-nos sentir al cor de l’Àfrica, converteix en literatura en majúscules la llengua del carrer, la quotidianitat de la vida diària dels moçambiquesos i la seva pròpia experiència vital (Terra sonàmbula no és autobiogràfica, però no podem oblidar que Couto, nascut el 1955, va viure l’experiència de la guerra civil moçambiquesa. Ell mateix confessa en una entrevista: «He passat més de la meitat de la meva vida en guerra»). Desenganyem-nos: Couto ens encanta perquè explica històries extraordinàries, però a la vegada tan humanes i tan farcides de veritat, que ens commouen. Potser això és el que passa a qui viatja a Àfrica… Rudyard Kipling ja ho deia: ningú no es pot resistir a l’encant d’Àfrica!

Bona lectura! I sobretot, molts més bons llibres per
a aquest 2019, que ens segueixin despertant la creativitat i la imaginació!

‘Terra somnàmbula’ Mia Couto, per Mònica López Bages
5 (100%) 1 vote[s]