El ciclamen, una flor que acompanya l’hivern. Encara que ja n’he parlat en altres ocasions, val la pena tornar a fer esment del ciclamen, ja que amb l’arribada de l’hivern és una de les plantes més apreciades per alegrar les llars i els jardins. Les seves flors delicades i acolorides aporten vida quan el fred domina l’ambient, i per això convé recordar les seves necessitats i cures bàsiques.
El ciclamen (Cyclamen persicum) és originari de la conca mediterrània oriental, especialment de Grècia, Turquia i el Pròxim Orient. És una planta tuberosa que destaca per les seves fulles en forma de cor, sovint amb dibuixos platejats, i per les seves flors elegants que van del blanc al rosa, vermell o porpra.
Situació i llum. Prefereix espais frescos i lluminosos, però sense sol directe, que podria cremar les fulles i les flors. A l’interior, és ideal col·locar-lo a prop d’una finestra orientada a l’est o al nord. A l’exterior, pot viure bé en zones ombrívoles i protegides del vent.
Reg i humitat. És la part més delicada: cal mantenir la terra lleugerament humida, però evitant l’excés d’aigua. El millor és regar-lo pel plat, deixant que la planta absorbeixi la humitat per capil·laritat i retirant l’aigua sobrant al cap d’uns minuts. No li convé que l’aigua toqui el tubercle, ja que podria podrir-se. També agraeix un ambient amb certa humitat, però sense embassaments.
Temperatura. El ciclamen viu millor entre 10 i 18 °C. La calor excessiva fa que les fulles decaiguin abans d’hora. A mesura que s’esgoten les flors, convé retirar-les, així com les fulles grogues, estirant-les suaument des de la base.
Repòs primaveral. Quan arriba la primavera, el ciclamen entra en repòs: les fulles s’assequen i el tubercle es queda adormit. És un moment clau: cal deixar de regar i guardar el test en un lloc fresc i fosc fins a la tardor, quan es pot tornar a regar i la planta rebrotarà.
Pep Aguadé
Naturalista
