‘Aprendre a parlar amb les plantes’

Marta Orriols

Entrem al novembre, el dia s’escurça i, com la natura, les persones entrem en letargia. És el cicle natural anual, que ens convida a recloure’ns a casa i a abaixar el ritme. Però això no és tot: de fet, donem la benvinguda al novembre el dia de Tots Sants, celebració que es va instaurar perquè els vius retessin homenatge i recordessin els seus difunts. I és així: ens cal una data especial per visitar els cementiris perquè sembla com si la nostra societat tingués l’obligació de viure d’esquena a la mort, d’allunyar-nosen, quan és de les poques coses certes que tenim en la vida: tots hem de morir.

Aquesta darrera afirmació tan dura és el leitmotiv de la novel·la Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols (Edicions del Periscopi, 2018). La Paula, una metgessa de 40 anys molt avesada a salvar vides especialment de nadons, s’ha d’enfrontar a la mort sobtada de la seva parella, el Mauro: una mort d’aquelles que arriben abans d’hora i, en aquest cas, inclús, en el pitjor moment, poc després que ell li hagi fet saber que la deixava, perquè estima una altra persona.

En aquest estat de xoc, la Paula rep la notícia de la mort de la seva parella: com reaccionarà? Sens dubte, la pèrdua d’algú estimat et sumeix en el dolor, la ira… i et marca la vida amb un abans i un després… Però, esclar, la mort, de vegades, també actua com a transformadora de sentiments. Si abans de rebre “la visita de la mort”, la Paula focalitzava els seus sentiments cap al Mauro en la ràbia de sentir-se abandonada i enganyada, després… com es pot odiar algú a qui han usurpat la vida de manera fatídica? Un degotall de sentiments antitètics que s’uneixen al fet que a la Paula encara li queda mitja vida per recórrer, i que l’entorn, especialment el familiar, l’animen a “refer la vida”. No obstant això, quan hi ha sentiments… com es pot oblidar? Massa sovint intentar oblidar no deixa de ser una manera de recordar. I aquí és on entren en joc les plantes.

Les que té la Paula eren propietat del Mauro, que n’era un apassionat. Què en farà, de les plantes, la Paula? Ella, que està abocada a la seva feina diària, que la viu intensament i que, sovint, es mostra freda i distant en el tracte dels éssers més propers? Què en farà, de les plantes?… Aprendre a parlar amb les plantes és, sobretot, una novel·la humana, intimista, que, malgrat que us pugui semblar dura, parla de l’únic sentiment que és universal: el dol (potser per la universalitat del tema serà traduïda a sis llengües!).

Marta Orriols ens parla del dol des de la seva pròpia vivència; potser per això, gràcies a l’ús d’un llenguatge molt natural i proper, fa impossible que el lector (sigui d’on sigui) no senti empatia amb la Paula, que al llarg del text malda per descobrir-se a ella mateixa i créixer. Per tant, la mort actua en la novel·la com a empenta vital. Són aquelles contradiccions que té la vida… Bona Castanyada i bona lectura!

‘Aprendre a parlar amb les plantes’
Puntua aquest article!