Escornafolk és un grup de gent que canta, que s’ho passa bé, que aprèn a tocar instruments, que participa en la cultura, que fa amistats, que es proposa objectius, que admet a tothom que vol entrar-hi amb una i única condició: que li agradi cantar. Gent de diverses edats i procedències, de ciutat i de món rural, de cultures diferents que han trobat en la cançó popular i folk un mitjà d’expressió, participació i socialització.
El germen del nostre grup és “Folk i Ferro” una colla de gent que ens reuníem emparats per la taverna de l’espai social del Casal Despertaferro de Reus. Durant dos anys ens vam anar trobant amb el suport i iniciativa de membres del Centre de Documentació i la Memòria Carrutxa. Actualment, ens diem “Escornafolk”, un mot compost amb el nom del poble que ens acull (Vilanova d’Escornalbou) i el
tipus de cançó que majoritàriament cantem: el folk, que denota contracultura, un model alternatiu de viure, inconformisme, llibertat i també cançó popular que implica arrelament al territori i a la cultura.
Entrar en un bar i trobar gent cantant, tocant instruments, rient i passant-ho bé és un fet insòlit en els nostres dies. En els nostres bars, s’hi beu, s’hi menja, s’hi parla, però rarament s’hi canta, fins i tot, s’ha convertit en una mena de norma social i d’educació, no cantar. Ens prendrien per bojos o borratxos. Fa unes dècades, i potser haurien de tirar com a mínim un centenar d’anys enrere, que cantar en els bars i tavernes era una activitat habitual, exclusivament masculina, cal dir-ho; les dones no anaven a la taverna si no era a servir!.
El fet de cantar de forma quotidiana s’ha anat perdent mica en mica en aquest darrer segle. Abans els homes i dones cantaven mentre feinejaven al camp, a la mar o al taller, es cantava mentre es feien les feines de la casa, es cantaven cançons de bressol als nadons, es cantava a les festes i celebracions, quan anàvem d’excursió o d’acampada, quan fèiem viatges llargs amb el cotxe o l’autobús… ara
s’ha anat perdent aquesta sana costum.
Volem reivindicar el fet de cantar i sobretot el fet de cantar cançons populars, cançons que procedeixen de la tradició oral, el que hem acordat, en línies generals, en anomenar música folk. La música folk ens tramet a la recuperació de les nostres arrels, a una consciència de la tradició, a la visió positiva de valorar el patrimoni musical heretat. Tota aquesta saviesa i manera de fer dels nostres avantpassats ens fa entendre on som i perquè hi som i ens dona bagatge per encarar el futur.
Si aquest objectiu és un objectiu cultural, en tenim un altre, un objectiu social: el
fet de trobar-nos, de compartir moments, de relacionar-nos de tenir un espai i un
temps per passar-ho bé, amb una eina comuna que és el fet de cantar. La
importància de la relació social és bàsica en l’ésser humà y el fer de tenir moments
divertits, en que tots els problemes i cabòries desapareixen és necessari per a una
vida plena i saludable.
