Coia Ibañez i Carles Piqueras exposen a les seves obres pictòriques a Cambrils

L’artista reusenca Coia Ibañez Ferrater i el guixolenc Carles Piqueras inauguraran aquesta setmana dues exposicions de pintura a Cambrils. Per una banda, avui dimecres, 7 de juliol, a les 20 hores, es presentarà la mostra “El rebost” del pintor Carles Piqueras a la Sala Àmbits del Centre Cultural. Per l’altra, aquest divendres 9 de juliol a les 20 hores s’inaugurarà “L’Alquimia dels Somnis” de Coia Ibañez a la Sala Àgora de l’Ajuntament de Cambrils. 

El Rebost” de Carles Piqueras 

Carles Piqueras actua amb filtres, els plàstics interposats en el menjar, a fi de bastir una nova realitat pertorbadora, una mena de meta-física dels aliments. Manllevant el nom a un corrent de l’alimentació – en oposició al fast food, al qual l’hiperrealisme s’hi podria relacionar, si més no conceptualment, aquest hiporealisme és un slow food de la pintura per la tècnica, el format i el resultat.  

La tècnica dels llapis Caran d’Ache li serveix perfectament a aquest propòsits. Uns escamarlans, unes olives o unes hortalisses esdevenen imatges descontextualitzades tant de l’ocultació post-impressionista com de l’hiperrealisme en el sentit estrictes.   

“L’Alquímia dels somnis” de Coia Ibañez 

A l’Edat Mitjana, l’alquímia era l’art de la transmutació dels metalls en or. L’obtenció màgica d’allò més pur, més elevat, més proper a la divinitat. L’alquimista primer purificava, després dissolia per tal que només hi persistís allò més universal i després d’una nova solidificació, obtenia quelcom que s’apropava a l’essència divina. 

Aquesta idea de transformació ha captivat Coia Ibañez. Al llarg de la seva vida, en diferents èpoques ha intentat transmutar -com els alquimistes- no els metalls, sinó els somnis, allò que és més misteriós, més màgic, més profund de la nostra ànima.  

Perseguir els seus somnis just abans que s’evaporin, purificar-los, barrejar-los al gresol de la seva paleta, escalfar-los amb els seus sentiments, dissoldre’ls en colors, textures i formes, deixant només el més essencial, el més eteri, perquè siguin el públic qui intenti connectar amb l’obra veient reflectits en ella els seus propis somnis insinuats, a penes imaginats, com quan es fan escàpols en la boira equívoca del desvetllament i mostren el seu enigmàtic camí de la llum. 

La pintora anima al públic a deixar que la màgia alquímica dels somnis els porti al seu propi interior i a descobrir si la seva vida veritable és la real o la somniada. 

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.