Comencen a néixer les tortugues careta del primer niu de la platja de Vila-seca

Comencen a néixer les tortugues careta del primer niu de la platja de Vila-seca

La mare va pondre 141 ous a mitjans de juliol a la platja de la Pineda (Vila-seca), que ara comencen a eclosionar, i 15 dies després va fer un segon niu a la mateixa platja, amb 74 ous més, que encara s’estan covant

Un total de nou tortugues careta han nascut aquesta passada nit, i a primera hora del matí, a la platja de la Pineda de Vila-seca (Tarragonès), procedents del primer dels dos nius que una mateixa mare va pondre a la platja durant el mes de juliol. Les cries han nascut immadures, amb 55 dies d’incubació, i han estat portades a les instal·lacions de la Fundació CRAM per ser criades en captivitat fins que assoleixin un pes i dimensió adequats per ser alliberades al mar.

Entre les 4 i les 6 de la matinada han nascut 8 tortuguetes, i a les 8.20 hores del matí, una altra. Els voluntaris que vigilaven el niu han donat avís als tècnics de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina de la Generalitat i del CRAM, que les han examinat per determinar el seu pes (entre 16 i 17 grams), la seva dimensió (uns 4 centímetres), estat de mobilitat i de maduresa. Totes han nascut immadures, atès que es calcula que els quedaven encara uns cinc dies d’incubació. És molt probable que els animals avancessin el seu naixement en percebre el canvi de temps, amb pluges i descens de les temperatures.

Per aquest mateix motiu, tot i que les tortugues solen néixer de nit, no es descarta que eclosionin també al llarg del dia d’avui. Atès que la predicció meteorològica preveu més pluges, els tècnics valoraran la possibilitat d’obrir el niu demà dimarts per ajudar les cries que quedin per néixer. El niu es troba vigilat en tot moment per tècnics dels Serveis Territorials de Tarragona del Departament de Territori i Sostenibilitat, voluntaris del Grup d’Estudis i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) i policia local de Vila-seca.

En cas que els animals trobats fossin massa immadurs, es podrien traslladar uns dies a incubadora per donar-los un marge i, posteriorment, la majoria s’alliberarien a Vila-seca els propers dies.

Es demana a la ciutadania que no s’acosti al niu, per facilitar la tranquil·litat necessària a les cries i la tasca del personal tècnic. En cas de trobar-se a les proximitats, es recorda la necessitat de dur el gos lligat, no cridar ni fer sorolls forts i evitar el flaix de la càmera o la llanterna del mòbil.

La primera mare repetidora

El niu va ser localitzat el 15 de juliol. Personal voluntari i tècnic del GEPEC va fer guàrdies intermitents a la zona des del 29 de juny, quan es va detectar una tortuga que va sortir tres nits seguides amb la intenció de fer niu.

La col·laboració amb l’Ajuntament de Vila-seca va permetre adequar l’ambient de la zona de la platja i el passeig en quant a la il·luminació, per tal de facilitar un entorn favorable per a la posta. Finalment, la tortuga va pondre 141 ous, dels quals han nascut les primeres 9 cries. El niu també es va traslladar uns metres terra endins per evitar inundacions. 

Es dona la circumstància que aquesta tortuga tenia col·locat un microxip identificatiu i un dispositiu de seguiment des del 2016, quan es va detectar per primer cop a la platja de Castelldefels. Així, s’han pogut seguir els seus primers moviments i se sap que va marxar directament a Algèria i després s’ha anat movent pel Mediterrani fins a tornar de nou a Catalunya. Es tracta de la primera tortuga careta que torna per fer el niu a Catalunya.

La tortuga de Vila-seca, quan es va detectar a Castelldefels el 2016.

Quinze dies després de fer el primer niu, aquesta mateixa mare va tornar a pondre a la zona del Cargol, a pocs metres de la zona humida dels Prats de la Pineda. Personal tècnic del Departament de Territori i Sostenibilitat va comprovar que el niu es trobava en una àrea inundable, inclosa dins la Xarxa Natura 2000, amb perill de desaparèixer en cas de llevantada. També la presència estable a la zona d’una parella de guineus feia perillar la posta.

Per tant, també es van traslladar els 74 ous d’aquest segon niu a l’altra banda de la platja, prop del cap de Salou, on es troba el primer, facilitant la tasca de vigilància al voluntariat. El GEPEC ha coordinat unes 170 persones voluntàries, amb estreta col·laboració de l’Ajuntament, que ha posat a disposició la policia local i els operaris de l’àrea de serveis públics.

Un fenomen en auge

Aquest estiu s’han localitzat un total de quatre nius de tortuga careta a les platges catalanes. A més dels dos nius de Vila-seca, se’n va localitzar un a la platja de la Mar Bella, de Barcelona, que ja ha eclosionat, i un altre a la barra del Trabucador, al delta de l’Ebre. Així s’iguala el rècord de l’any 2018, quan també es van localitzar quatre postes. En total, es té constància de prop de 400 ous dipositats a les platges catalanes aquest estiu.

De fet, en els últims 15 anys, els episodis de reproducció de tortuga marina de l’espècie Caretta caretta a Catalunya i a la Mediterrània Occidental han augmentat de manera significativa. La hipòtesi més probable és que, degut al canvi climàtic, les mares han començat a fer postes en indrets situats més al nord, menys càlids, que proporcionen temperatures d’incubació més temperades per a l’espècie.

Per verificar aquesta hipòtesi i comptar amb el coneixement necessari per donar suport a aquesta espècie, es va impulsar el Projecte d’investigació científica per a la conservació de la nidificació de la tortuga careta a Catalunya, liderat per experts de les principals universitats i centres d’investigació (la Universitat de Vic, la Universitat de Barcelona, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i l’Estació Biològica de Doñana). La Generalitat hi participa des del 2015. 

Els objectius de l’estudi són:

  • Determinar si aquest augment de la nidificació a la Mediterrània Occidental es deu a l’escalfament global.
  • Recollir les biometries de les cries, així com el seu estat de salut i d’incubació.
  • Analitzar genòmicament les cries i les mares i determinar tant el nombre de mares diferents que nidifiquen a Catalunya com si una mateixa mare ha fet més d’un niu, el mateix any o en anys diferents, i quina és la població d’origen d’aquestes mares.
  • Realitzar estudis sanitaris per determinar les patologies que poden afectar les cries. Actualment, es desconeix què passa amb aquests animals un cop arriben al mar i fins que són juvenils de 5-6 anys, justament l’interval en què es produeix més mortalitat.

A Catalunya, el Servei de Fauna i Flora de la Generalitat compta amb l’assessorament i suport científic d’un equip multidisciplinari format per persones doctores i llicenciades en Biologia, Veterinària i/o Ciències del Mar, expertes en nidificació de tortugues marines, investigadores genètiques, expertes en l’ús de l’hàbitat i en telemetria de tortugues marines, i veterinaris investigadors en biologia reproductiva de les tortugues marines.

Per garantir les màximes probabilitats d’èxit dels nius de tortuga careta, la Generalitat ha elaborat també un protocol de gestió d’episodis de nidificació, en col·laboració amb la UB i la UVic.

Cal tenir present que la temporada de nidificació coincideix amb la de bany i gaudi de les platges. A més, les instal·lacions artificials com ara guinguetes, enllumenats o passejos marítims, així com la interacció amb els diferents agents (personal de neteja, turistes i vianants) poden afectar l’orientació o el comportament dels animals.

L’objectiu del protocol és assegurar els millors resultats possibles davant la identificació d’un niu de tortuga careta. En les primeres hores des de la posta del niu s’avalua la seva viabilitat en funció del tipus de platja, la distància a l’aigua, la data de posta (la supervivència no és igual si el niu es fa a principis que a finals de temporada), etc. La voluntat és prioritzar una incubació natural sempre que sigui possible. En cas de dubte raonat, s’opta per un trasllat a una altra platja o, en cas extrem, la incubació artificial.

Les tortugues marines produeixen un elevadíssim nombre d’ous amb una possibilitat de supervivència baixa (només 1 cria de cada 100 ous al primer any de vida i 1 de cada 1.000 arriba a l’edat adulta). El període d’incubació és d’uns 60 dies, en funció de la temperatura de la sorra.

A mesura que les cries vagin naixent, les que es portin al CRAM es distribuiran posteriorment a l’Oceanogràfic de València i, pròximament, també al Zoo de Barcelona per tal de diversificar i ampliar el nombre de centres amb experiència en la seva cria, atès que els propers anys se’n pot incrementar la necessitat. Es tracta del projecte de head starting, pel qual els animals es mantenen en captivitat fins que assoleixen un pes adequat (durant 1 o 2 anys). El sistema està recollit en diferents programes de gestió i conservació de la tortuga marina i busca millorar les taxes de supervivència de l’espècie. De fet, recentment el CRAM i la Generalitat han alliberat 22 cries de tortuga careta d’entre 1 i 2 anys que havien estat criades en captivitat.

Col·laboració ciutadana

Durant els mesos d’estiu poden nidificar de manera excepcional a les platges catalanes exemplars de tortuga babaua. En cas de veure una tortuga o bé descobrir rastres d’un niu és molt important trucar immediatament al 112, per tal d’activar el protocol de resposta de la Xarxa de Rescat de Fauna Marítima, amb la intervenció del Cos d’Agents Rurals.

A l’espera que arribin els agents i els tècnics de la xarxa és important no acostar-se a l’animal, ni molestar-lo, ni tocar-lo. S’ha de preservar la zona on estigui i no se l’ha d’intentar tornar al mar. La xarxa de rescat demana la col·laboració de la ciutadania per tal de poder-ne garantir l’èxit reproductor i el seguiment de l’espècie, per això recorden que no es poden fer fotos amb flaix ni utilitzar focus per seguir l’animal, ni fer sorolls estridents ni crits durant el procés de nidificació.

Rate this post

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.